TENS TELEGRAM?

🔴Rep cada dia la previsió del temps, CLICA AQUÍ!

PREVISIÓ PURÍSSIMA

🌤 Adeu a la pluja: torna la calma per aprofitar el pont!

La Fiscalia diu que les condemnes dels presos del procés són «a la baixa»

El Ministeri Públic sosté que no hi ha vulneració de drets i nega que les penes siguin desproporcionades o els falti motivació
El ministeri públic ha presentat set escrits en els quals sosté que no hi ha vulneració dels drets que al·legaven les defenses | Catalunya Diari

 

La fiscalia ha demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat contra la sentència de l'1-O que han presentat nou dels condemnats. El ministeri públic ha presentat set escrits en els quals sosté que no hi ha vulneració dels drets que al·legaven les defenses i, a més, afirma que les qüestions denunciades ja havien estat «rebutjades i resoltes» durant el procés judicial.

 

«No concorre cap dels motius de la nul·litat», assegura la fiscalia, que demana que no s'admetin a tràmit. Als escrits, el ministeri públic nega que les penes siguin desproporcionades, ja que diu que els fets provats són «greus» i s'ajusten al delicte de sedició. De fet, el ministeri públic recorda que es tracta d'una «tipificació penal a la baixa» i «haurien pogut tenir un encaix normatiu més rigorós», ja que la fiscalia acusava per rebel·lió. A més, la fiscalia nega que a les penes els falti motivació.

 

El ministeri públic respon així les peticions de nul·litat de Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Santi Vila, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull. La fiscalia no s'ha pronunciat sobre els incidents de nul·litat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell, ja que les defenses encara no els han presentat. Fonts jurídiques apunten que els tres encara són a temps de presentar-ho. La fiscalia també ha reclamat que s'inadmeti la petició de nul·litat de Vox.

 

Diferències sobre la sedició

A l'argumentació de la fiscalia per rebatre l'argument de les defenses contra el tipus penal de sedició s'evidencien diferències dels fiscals Consuelo Madrigal i Fidel Cadena amb Javier Zaragoza i Jaime Moreno. Madrigal i Cadena signen l'escrit sobre el recurs de Bassa i Cuixart en el qual asseguren que va existir «pulcritud dogmàtica» en l'aplicació d'aquest tipus penal per part del tribunal.

  

Zaragoza i Moreno diuen que el tribunal ha estat «molt precís» en els termes que han permès l'aplicació del delicte de sedició per bé que «l'enorme gravetat dels fets» hauria pogut tenir «un encaix normatiu més rigorós». Als escrits sobre Rull, Turull i Sànchez els fiscals aprofiten per defensar que «per molt que el tribunal hagi considerat finalment que els fets comesos no van tenir suficient eficàcia lesiva per a l'ordre constitucional, és cert que el propi relat dels fets provats acredita el desbordament dels contorns legals propis de la sedició i la incursió dels mateixos en l'execució d'alguns elements típics de la rebel·lió».

  

Tanmateix, apunten que «no era imprevisible que es produís una condemna» per sedició, «encara menys quan aquesta qualificació apareixia com a subsidiària de la més greu de rebel·lió», recorden Zaragoza i Moreno, que argumenten que l'actuació dels condemnats «no només va afectar l'ordre públic sinó que també va intentar trencar l'ordre constitucional». Per això, rebutgen l'argument esgrimit pel lletrat de Rull, Turull i Sànchez i nega que uns fets «tan greus» es puguin «degradar» a la «simple consideració de desordres públics».

També et pot interessar...