Pere Aragonès celebra la victòria de Biden i la derrota de «les mentides i els murs» de Trump

Tot i el seu optimisme, el vicepresident assegura que encara «queda molt camí»

Pere Aragonès, vicepresident del Govern, en una reunió del Consell Executiu.
Pere Aragonès ha felicitat Joe Biden per la seva victòria contra Trump | ACN

El vicepresident amb funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat la victòria de Joe Bide com a president dels EUA: «Finalment es confirma la derrota del populisme, les mentides i els murs de Donald Trump. Incompatible amb la necessitat d'avançar cap a un món de fraternitat, llibertat i progres», ha publicat Aragonès a Twitter.

El també coordinador general d'ERC ha afegit que «queda molt camí» i també «molt per reflexionar». Biden ha guanyat les eleccions nord-americanes després d’un recompte molt ajustat qüestionat per Trump. El demòcrata s'ha imposat a l'estat de Pennsilvània i la premsa nord-americana li ha concedit la victòria.

Trump lluitarà per quedar-se a la Casa Blanca

Si Trump no reconeix la victòria de Biden i impugna els resultats, la confirmació del demòcrata com a nou president dels EUA podria complicar-se.

Els resultats que s'ofereixen en la jornada electoral són sempre oficiosos, a l'espera del certificat de les votacions que fa finalment el Col·legi Electoral, que declara formalment el guanyador dies després. Normalment, si els vots són clars, no hi ha problemes.

Ara bé, en casos molt ajustats com el d’aquest 2020, s'obren diversos escenaris: alguns estats poden fer un segon recompte automàtic si tenen números molt ajustats i els candidats poden exigir una revisió dels vots.

La possible estratègia de Trump per mantenir-se com a president

Els estats tenen fins al 8 de desembre per comprovar els resultats i escollir els electors que els transmetran al Col·legi Electoral. Ara bé, si entremig hi ha disputes legals que poden acabar al Tribunal Suprem, com ja s’han iniciat, aquest pas es pot complicar.

Si les disputes no estan resoltes a temps, les autoritats estatals podrien decidir els seus electors independentment dels resultats. Per exemple, en les presidencials del 2000, Florida va escollir un grup d’electors favorables a George W. Bush mentre els tribunals encara tenien sobre la taula el recompte. Però també podrien haver-hi discrepàncies entre els legisladors i l'executiu de cada estat, alerten els analistes a la premsa nord-americana i, en aquest cas, el Congrés hauria de decidir quins vots acceptar.

El Congrés té prevista una reunió el 6 de gener per prendre nota formalment dels vots al Col·legi Electoral. Si no hi ha un guanyador clar, llavors la Cambra de Representants faria una elecció «contingent» en què cada estat tindria un sol vot. Una situació que no passa des del 1876.


Comentaris

envia el comentari