La consellera de Salut, Alba Vergés, ha indicat aquest dimecres, 1 de juliol, en seu parlamentària, que caldrà aprendre a conviure amb les pandèmies, perquè «han vingut per quedar-se». Caldrà estar preparat, i per això ja ha indicat que hi haurà 150 llits de crítics extres que ja es quedaran de forma estructural. També s'ampliaran un 10 o un 20% les places de sociosanitaris a partir del setembre.
Més material de protecció
Salut es prepara per a una segona onada amb estoc de material de protecció per a quatre mesos i accelerant inversions, com ara el pla estratègic de renovació tecnològica. El reforç de la primària propi de l'estiu tindrà continuïtat, perquè també vindrà un hivern «excepcional», ha dit la consellera, on gran part dels casos de grip seran sospita de covid-19. És per això que s'intentarà avançar la vacunació i que creixi, amb 230.000 vacunes més. La prevenció en les residències també es mantindrà.
Pel que fa a les PCR, la capacitat actual és de 20.600 proves diàries, i si cal es podria ampliar en 8.000 més amb els laboratoris privats. S'instal·laran quatre màquines en hospitals de referència. S'han fet gairebé 700.000 PCR a 400.000 persones, més les 50.000 del programa Orfeu.
Un doble objectiu: evitar el confinament i el col·lapse del sistema sanitari
L'objectiu és doble, ha continuat Vergés: no haver de recórrer al confinament total de la població i a l'aturada del país i no acabar repercutint en el sistema sanitari. La consellera ha reivindicat del sistema de salut públic i universal que té Catalunya, que ha servit per «superar la primera fase de la pandèmia». Ha destacat que des de les retallades del 2017 fins ara hi ha 6.317 professionals sanitaris més, i «gràcies a aquest enfortiment s'ha pogut fer front també a aquesta pandèmia».
De cara al futur, Vergés ha apostat per reconvertir el teixit industrial i així dependre menys de l'exterior, i també per reforçar l'atenció social, revisant el model residencial. Ha explicat que entre l'1 i el 15 de maig es van fer més de 300.000 visites de professionals sanitaris a les residències, amb 800 professionals en el pic més alt. Ara es reestructurarà el model amb 500 professionals d'atenció primària que faran aquesta atenció.
En aquest punt, la consellera ha destacat que el virus té un component clarament social, que depèn de la renda i també del gènere, ja que les dones s'han infectat més i han estat al capdavant de la pandèmia d'una forma més intensa. «Són la majoria de les professionals sanitàries, de les persones que tenen cura de la gent gran i de les caixeres de supermercat», ha recordat.