Els secrets més amagats de Puigdemont, el procés i el judici de l'1-O

Ernesto Ekaizer, en el seu darrer llibre, parla d'allò que no es va dir ni revelar abans, durant i després del sobiranisme i la sentència
Puigdemont ha sigut la cara més important del procés català però la influència de tercers el va dur a la DUI | Catalunya Diari

 

L'escriptor Ernesto Ekaizer ha concedit una entrevista a 'RAC1' amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, 'Cataluña. Año Cero', una obra dedicada a analitzar i recollir els fets del procés independentista català. Curiositats, secrets, declaracions poc conegudes i relacions inconcebibles han sigut revelades en poc més de 40 minuts de conversa. «Una mirada ubiqua, secreta en el que podria ser, denominar-se, els nuclis centrals dels esdeveniments, és a dir la Generalitat de Catalunya, la Fiscalia, el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el govern espanyol», relata Ekaizer definint el seu llibre com a un «llibre amb matissos».

 

Ekaizer inclou en poc més de 440 pàgines les confessions del llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fins al dia de la seva fugida de la justícia a Bèlgica, entre d'altres. «Deixem de fabular. Tinc el convenciment que si fem la declaració d'independència, l'escenari resultarà devastador. En canvi, amb unes eleccions autonòmiques podrem gestionar millor les coses. Expliquem la veritat. Podríem proclamar la independència si suméssim 4 milions de persones. 30 anys de presó no serviran per a res. L'1 d'Octubre és un joc de nens davant el que està preparant l'Estat. La derrota és segura», deia Puigdemont dies abans de l'aplicació del 155.

 

Eleccions o DUI: la decisió que va marcar el futur

L'escriptor puntualitza al principi del llibre que hi havia tres escenaris plantejats: eleccions autonòmiques per frenar el 155, declarar la independència i assumir que hi haurà violència i repressió total o fer un ple al Parlament, donar per amortitzat l'autonomisme i constituir l'assemblea de càrrecs electes. «Carles Puigdemont estava convençut que una declaració d'independència no tenia cap conseqüència pràctica; no hi estaven preparats ni tenien els suports necessaris per fer-la i que per tant seria una independència simbòlica».

 

Així mateix l'autor d''Año Cero' considera que Puigdemont va canviar d'opinió, però en un principi la seva intenció era convocar eleccions per evitar el 155. El seu parer vira per una influència de Terradellas i del sector de l'opinió pública: «Quan Puigdemont sent crits de 'traïdor' i sent que no vol passar així a la història, quan es fa enrere perquè no té garantit que Rajoy no aplicarà el 155, Rovira i Junqueras li diuen que ara no pot canviar d'opinió. És a dir, que volen que convoqui eleccions. Junqueras actua com si no les volgués però sembla que les volia», recull el llibre.

 

El valor jurídic de la DUI i el preàmbul de la 'nació catalana'

La relació entre Puigdemont i Junqueras just abans de la DUI: «un duel de titans» | Catalunya Diari

El capítol de la DUI podria resumir-se com «un duel de titans, Puigdemont és la llebre que sempre se li escapa a Junqueras». Ara bé, Ekaizer incita el lector a qüestionar-se la rigidesa de la declaració de la república: «No crec que es pugui dir el verb 'enganyar' sinó que hi ha una dinàmica d'esdeveniments en què es veuen embolicats. En aquesta dinàmica apareixen molt ben preparats amb la llei de referèndum i la de transitorietat jurídica, però elaborar una llei en un despatx no vol dir que estiguis preparant un estat».

 

«Van preparar una enginyeria amb assessorament jurídic, això estava molt bé per a un disseny, però no era la realitat, era una república virtual», sintetitza el periodista. La darrera declaració, en efecte, s'emmarca en una sentència del TC sobre l'Estatut Català l'any 2010. Quan la Generalitat va presentar la sol·licitud, s'hi incloïa la consideració de Catalunya com a nació; Manuel Aragón, però, li dona un tomb a la discussió afegint-hi un peu de pàgina: «això no té cap valor jurídic».

 

Estat Major

També revela l'existència d'una organització anomenada Estat Major: «Era un grup que assessorava Puigdemont i que d'alguna manera tenia un caràcter conspirador i pseudomilitar perquè era clandestí en el sentit que tenia un funcionament molt tancat. Puigdemont hi confiava i hi havia Lluís Llach, Xavier Vendrell, Oriol Soler, Xavier Vinyals, algun cop Francsec Homs o David Madí», relata Ekaizer. Paral·lelament, l'escriptor, en referència al paper de Llach en el procés, creu que «és un referent», però tractar-lo com un polític és «inadequat».

 

Dades curioses

L'antologia dedica pàgines a descriure situacions que són desconegudes i inversemblants. Luciano Varela, un dels set magistrats que va dictar la sentència del procés, va demanar a Jordi Pina i Jordi Sànchez fer-se un 'selfie' amb ells. D'altra banda, Soraya Sáenz de Santamaría va dir a una diputada d'ERC que Junqueras no hauria d'estar a la presó

 

També et pot interessar...