La tardor ha arribat amb un regal inesperat: els primers paisatges nevats. Les temperatures de l'inici de l'estació van ser més altes de l'habitual. Tanmateix, l'entrada d'aire fred després d'un front atlàntic ha canviat el panorama a les muntanyes del nord. El resultat ha estat una fina capa de neu en diverses serralades, un fenomen que, tot i que passatger, anuncia que la temporada freda és cada cop més a prop.
L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha confirmat que el descens tèrmic ha estat notable a zones d'alta muntanya. A cotes superiors als 1.600 metres s'han registrat temperatures negatives. Aquesta caiguda, unida a la humitat acumulada, ha donat pas a les primeres precipitacions en forma de neu. Tot i que no es tracta d'un temporal important, sí que és un avís clar del canvi d'estació.
Pirineus (i no només catalans)
La sorpresa més gran ha arribat als Pirineus de Lleida. A Baqueira Beret, una de les estacions d'esquí més conegudes del país, la neu s'ha deixat veure a les seves vessants més altes. El blanc ha cobert de manera irregular el paisatge, amb més continuïtat a les zones ombrívoles. Al refugi de Certascan, a més de 2.200 metres, la imatge va ser encara més hivernal.
Les temperatures han baixat fins als −2,5 °C a cotes de 2.500 metres, segons els registres de Boí. També s'han mesurat valors negatius a Espot i a la Tosa d’Alp.
Amb aquestes condicions, la cota de neu es va situar entre 1.600 i 1.800 metres. A les solanes, la neu es va fondre ràpidament al migdia. A les ombrívoles, en canvi, va romandre diverses hores, deixant una imatge molt tardorenca.
El fenomen també s'ha vist al petit país pirinenc. A Ordino Arcalís, un dels punts de referència per a l'esquí a Andorra, la neu va arribar a tenyir de blanc els cims. Tot i que la nevada va ser feble i discontínua, va marcar l'inici del compte enrere per a la temporada d'hivern.
Els termòmetres van baixar fins als −1,5 °C a les zones més altes. El vent va reforçar la sensació de fred. A primera hora del matí, les càmeres de muntanya mostraven una capa irregular de neu. Quan va sortir el sol, bona part d'aquesta es va fondre, tot i que encara quedaven restes visibles a vessants i pistes d'altura.
Pics d'Europa
Més a l'oest, també hi va haver sorpresa als Pics d'Europa. Allà, els flocs van ser menys abundants, però suficients perquè els cims es llevessin amb un aspecte diferent. En aquest cas la cota va ser una mica més alta, propera als 2.000 metres. La neu va caure de manera feble i només a les zones més elevades, però va deixar imatges cridaneres en contrast amb els boscos tardorencs de l'entorn.