Boticaria García, divulgadora científica i farmacèutica de 43 anys, ha llançat un avís que va més enllà dels consells habituals sobre protecció solar. Durant l'estiu, la majoria de recomanacions se centren a evitar cremades, fer servir crema d'ampli espectre, hidratar bé la pell o no exposar-se a les hores centrals del dia. Tanmateix, la seva reflexió se centra en un altre aspecte que sol quedar en segon pla i que afecta directament la salut.
En la seva darrera col·laboració amb la revista Magas, l'especialista ha recordat que no n'hi ha prou amb parlar de barrets, ulleres de sol o fotoprotectors. Al seu parer, també cal analitzar com i quan rebem els raigs solars, fins i tot en espais tancats. El debat que ha plantejat ha despertat gran interès perquè qüestiona una creença sobre l'exposició solar.

És possible beneficiar-se del sol des de darrere d'un vidre?
La resposta de la farmacèutica ha estat contundent. Segons ha explicat, els vidres convencionals, tant d'habitatges com d'automòbils o oficines, bloquegen gairebé completament els raigs ultraviolats B (UVB). Això vol dir que, encara que la pell no s'enrogís, tampoc s'activa la síntesi de vitamina D. D'aquí sorgeix la seva recomanació més important: “Cal garantir una exposició al sol suficient a l'aire lliure per aconseguir vitamina D”.
L'aclariment resulta clau perquè, en no penetrar els UVB, el cos es queda sense la possibilitat de produir aquesta vitamina essencial. Ara bé, això no implica que la resta de radiacions s'aturin. Tant els raigs UVA com la llum visible i la infraroja travessen el vidre, influint en la pell de maneres diferents.

Per equilibrar els riscos i beneficis, Boticaria García insisteix en la importància d'un terme mig. L'exposició solar s'ha de fer de manera controlada, sempre amb fotoprotecció adequada i seguint les recomanacions dels especialistes en dermatologia. Només així, assegura, es pot mantenir un aport saludable de vitamina D sense incrementar el dany cutani.
L'impacte ocult de la llum blava: més enllà de les pantalles.
Paral·lelament, l'experta també s'ha referit al fenomen de l'anomenada “llum blava”. Es tracta d'una franja de l'espectre visible amb alta energia, present tant al sol com en dispositius electrònics, llums LED o fluorescents. La seva presència ha generat debat els darrers anys, especialment en òptiques i consultes de dermatologia, a causa dels dubtes sobre els seus efectes reals.
D'entre els possibles danys cutanis, un d'ells és l'envelliment accelerat, perquè la radiació afavoreix la formació de radicals lliures que degraden el col·lagen. També esmenta la hiperpigmentació, la pèrdua d'hidratació i el consegüent augment de sensibilitat. Tots aquests factors es relacionen, a més, amb un procés d'estrès oxidatiu que compromet la capacitat de l'organisme per neutralitzar el dany.

Tanmateix, quan es tracta de la vista, l'evidència científica encara és limitada. La Sociedad Española de Oftalmología va recordar que no hi ha proves que les ulleres amb filtre blau disminueixin la fatiga ocular o millorin la visió. Per això, els experts insisteixen a centrar-se en la protecció solar cutània i en una exposició equilibrada al sol.