Boticaria García, als seus 43 anys, ha tornat a cridar l'atenció amb una afirmació que ha fet pensar a molts que perdre greix no és tan complicat com sembla. La farmacèutica i divulgadora científica ha explicat quin és el veritable secret per aconseguir-ho. Lluny de promeses impossibles, la seva proposta ha sorprès precisament per la seva senzillesa.
Segons ha explicat a Instagram, el veritable factor que determina la pèrdua de greix no és l'exercici ni el moment en què es faci. La clau és mantenir un dèficit calòric sostingut en el temps. És a dir, consumir menys calories de les que el cos gasta cada dia.
Entrenament en dejú: claus per entendre el seu impacte en la pèrdua de greix.
Aquest plantejament, tot i que no és nou, continua generant dubtes i preguntes. Una de les més habituals té a veure amb entrenar en dejú: realment es crema més greix si es fa exercici sense haver menjat abans. Boticaria ha abordat aquesta qüestió sense embuts, però amb matisos importants que han ajudat a entendre-la millor.
Ha explicat que moltes persones creuen que en no haver menjat, el cos “tirarà de reserves” i cremarà més greix durant l'entrenament. Tot i que és cert que hi ha estudis que apunten en aquesta direcció, ella ha deixat clar que aquest efecte és només una part de l'equació. Si no hi ha un dèficit calòric total, no es perd greix de manera efectiva.
Per il·lustrar-ho, ha esmentat un estudi realitzat en dones joves durant quatre setmanes. En aquest, un grup entrenava en dejú i l'altre després de menjar, però ambdues seguien exactament la mateixa dieta hipocalòrica. El resultat, com ha explicat la divulgadora, va ser que tots dos grups van perdre greix per igual.
Més enllà del dejuni: quins factors importen per aprimar-se de veritat.
Per tant, el determinant no va ser quan entrenaven, sinó que totes elles menjaven menys del que gastaven. "Les hormones tenen molt a dir en això", ha afegit, en referència al paper de la insulina i la glucosa al cos. Segons Boticaria, si estan baixes, com passa quan entrenem en dejú, el cos mobilitza àcids grassos per donar energia als músculs.
A més, Boticaria ha aclarit que el dejuni intermitent no és una dieta estricta, sinó un patró d'alimentació que alterna moments per menjar amb altres per no fer-ho. Per exemple, algunes persones decideixen endarrerir una mica l'esmorzar i avançar el sopar, menjant només durant un interval de temps que els resulta còmode. Així, sense complicar-se, aconsegueixen reduir les hores en què mengen i, amb això, controlen millor el que ingereixen.
Aquest tipus de pràctica pot ajudar algunes persones a menjar menys sense adonar-se'n, simplement perquè redueixen les hores del dia en què tenen accés al menjar. Però, un cop més, l'experta ha volgut deixar clar que dejunar no aprima per si mateix. Només funciona si amb això s'assoleix aquell famós dèficit calòric.