De vegades, els grans descobriments no es donen en laboratoris d'última generació ni sota poderosos microscopis. Moltes vegades, sorgeixen del sòl, on hi ha la història a l'espera de ser desenterrada. Aquesta vegada, Espanya s'ha convertit en l'epicentre d'una revelació que intriga la comunitat científica internacional.
No és habitual que el que s'ha trobat en un racó del país causi tant rebombori. Tanmateix, la ciència ha confirmat que som davant d'una troballa tan rara com reveladora. La sorpresa no només rau en el que s'ha descobert, sinó en el que implica per al nostre enteniment del passat.
Una joia fòssil entre els sediments.
Un grup format per investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a més de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), ha fet un gran descobriment. Ha desenterrat un fòssil excepcional al jaciment Camp dels Ninots, a Girona.
Es tracta del Vulcanoscaptor ninoti, un talp prehistòric únic a Europa. El seu esquelet és el més complet mai trobat del seu tipus en aquest continent: el fòssil conserva mandíbula, dents, vèrtebres i extremitats amb gran precisió. "És una raresa trobar alguna cosa tan ben preservada", assenyalen els científics.
Gràcies a la microtomografia computada, es va aconseguir reconstruir la seva estructura sense causar dany. Aquest descobriment va ser publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature. La precisió anatòmica ha revelat detalls desconeguts sobre la seva capacitat excavadora, però això no és el més sorprenent.
Un parent amb passaport americà.
El Vulcanoscaptor està emparentat amb els Scalopini, talps que avui només viuen a Nord-amèrica i parts d'Àsia. Com va arribar un a Girona fa més de tres milions d'anys? La hipòtesi apunta a migracions intercontinentals no documentades fins ara.
"L'anàlisi filogenètica confirma la seva relació amb espècies de l'altra banda de l'Atlàntic", va explicar el Dr Marc Furió. Això suggereix una evolució molt més complexa i dinàmica. La troballa obliga a reescriure part de la història biogeogràfica dels mamífers.
El seu húmer robust i falanges especialitzades indiquen una enorme habilitat per excavar. Però podria haver estat també un bon nedador. "La seva posició als sediments suggereix desplaçament aquàtic", assenyala Adriana Linares de l'IPHES.
Un enclavament que no deixa de sorprendre.
El Camp dels Ninots, dins d'un cràter volcànic, ja és un referent mundial. Des de 2003 ha revelat restes de tapirs, aus, peixos i ara, aquest talp excepcional. El 2015 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu valor científic.
"Cada troballa aquí és una peça del trencaclosques de l'evolució", afirma Gerard Campeny, codirector del projecte. I aquesta última troballa, sens dubte, encaixa amb força. Canvia el que sabíem, i obre noves preguntes sobre el nostre passat.