Un descobriment científic recent ha reescrit part del que sabíem sobre l'origen del nostre planeta. Les noves observacions, liderades per un equip d'astrònoms, obren una porta inesperada als misteris del cosmos. Es tracta d'una revelació que, segons els experts, podria canviar per sempre la nostra comprensió de com es forma la Terra i altres mons rocosos.
Aquest descobriment, confirmat amb dades del Telescopi Espacial James Webb, representa un punt d'inflexió en l'astrofísica moderna. Segons els seus autors, mai no havíem tingut una visió tan clara dels ingredients fonamentals que componen els planetes. Gràcies a una anàlisi detallada, els científics han aconseguit observar per primera vegada com es creen estructures moleculars complexes en regions extremadament llunyanes de l'espai.
Una nebulosa revela pistes sobre l'origen planetari.
En concret, el descobriment se centra en la Nebulosa de la Papallona (NGC 6302), situada a uns 3400 anys llum, a la constel·lació d'Escorpí. Aquest objecte celeste, estudiat durant dècades, ha revelat una complexitat material inesperada. El més rellevant és la presència de pols còsmica cristal·lina i compostos de carboni, clau per entendre la formació de planetes com la Terra.
Els investigadors han detectat al nucli d'aquesta nebulosa materials com silicats cristal·lins (incloent-hi quars) i una família de molècules conegudes com hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP). Aquests compostos són importants perquè a la Terra s'associen a processos orgànics, com els que van donar origen a la vida. Que hagin aparegut en una nebulosa rica en oxigen ha trencat esquemes previs.
El que fa aquest descobriment tan revolucionari és la confirmació que aquestes molècules poden formar-se fins i tot en ambients extremadament hostils. Segons Mikako Matsuura, directora de l'estudi, això implica que la pols còsmica que forma els planetes és més diversa del que es pensava. "Vam poder observar tant gemmes fredes formades en zones tranquil·les i duradores com brutícia ardent creada en parts violentes i de ràpid moviment de l'espai.", ha afirmat.
El “motor” estel·lar que dona forma a la pols còsmica.
L'estrella central de la Nebulosa de la Papallona arriba a temperatures superiors als 200.000 ºC. Aquesta calor intensa és responsable d'alterar la pols que l'envolta i formar el que els astrònoms anomenen un "tor", una mena d'anell dens que canalitza l'energia. Allà s'han observat cristalls microscòpics d'una complexitat sorprenent.
A mesura que les dades s'analitzaven en profunditat, els científics també notaven una mena d'estructura en capes al voltant del tor. Els àtoms més energètics estaven més a prop del centre, mentre que els menys energètics es trobaven més lluny. Aquest patró suggereix que l'entorn estel·lar influeix directament en com i on es formen els components de la pols planetària.
Molècules orgàniques en un lloc inesperat.
Els HAP detectats, relacionats a la Terra amb productes de combustió com el fum o els gasos del trànsit, es formaven aquí per efecte dels vents estel·lars. Això passa quan una bombolla de gas empesa per l'estrella central col·lideix amb el seu entorn, generant aquestes molècules riques en carboni. El que crida l'atenció és que aquest procés semblava fins ara impossible en nebuloses riques en oxigen.
Els resultats, publicats a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, han cridat l'atenció dels astrònoms, ja que, tot i que el fenomen ocorre molt lluny, pot tenir conseqüències importants. Si els components bàsics per formar planetes poden sorgir en més llocs dels que crèiem, és probable que hi hagi més planetes similars a la Terra del que pensàvem.
Aquest descobriment no només transforma el que sabem sobre el cosmos, sinó que obliga a replantejar les nostres teories sobre l'origen del sistema solar. Per això, els científics coincideixen que som davant d'un moment crucial per a la ciència planetària.