Durant els últims mesos, Saturn ha tornat a sorprendre la comunitat científica amb un rècord astronòmic difícil d'igualar. La NASA ha confirmat el descobriment de noves llunes que orbiten el colós anellat, una troballa que reconfigura completament el mapa lunar del sistema solar. Segons Edward Ashton, investigador principal del projecte: “Efectivament, ho hem trobat”.
La troballa ha estat possible gràcies a una investigació de llarg abast iniciada el 2019. Durant tres anys, el Telescopi Canadà-França-Hawaii ha monitorat amb precisió quirúrgica l'espai al voltant del planeta, registrant patrons i anomalies orbitals. Els primers indicis ja havien deixat entreveure que alguna cosa gran estava a punt de confirmar-se.
La col·lecció més gran de llunes del sistema solar al planeta dels anells.
Al llarg d'aquest període, els científics havien detectat desenes d'objectes que semblaven moure's en sincronització amb Saturn. L'equip, liderat per Ashton des de la Universitat de Colúmbia Britànica, va tornar al mateix camp d'observació el 2023. Després de tres mesos de seguiment continu, el resultat ha estat contundent: 128 nous satèl·lits s'han sumat a l'òrbita del planeta.
Aquesta troballa eleva el nombre total de llunes saturnianes a 274, deixant enrere Júpiter amb 95. D'aquesta manera, Saturn ha duplicat pràcticament el nombre de llunes de tots els altres planetes junts. Així mateix, la Unió Astronòmica Internacional ja ha reconegut oficialment el nou recompte.
D'on venen aquestes llunes?
Les llunes acabades de descobrir no són precisament el que un s'imaginaria en pensar en un satèl·lit. La majoria fa tot just uns pocs quilòmetres de diàmetre i té una òrbita caòtica, moltes vegades en direcció contrària a la rotació de Saturn. Aquestes característiques han despertat preguntes interessants sobre el seu origen i evolució.
Els investigadors han plantejat una hipòtesi que té tot el gust d'un thriller còsmic. Es creu que, fa uns 100 milions d'anys, una col·lisió massiva va fragmentar diverses llunes majors, creant un núvol de runa que amb el temps es va transformar en els satèl·lits menors. El subgrup de llunes conegut com Mundilfari seria l'epicentre d'aquell cataclisme.
Aquestes noves llunes també presenten òrbites retrògrades i excèntriques, cosa que reforça la teoria de l'impacte violent. La NASA ha destacat que les seves trajectòries allargades i el seu moviment en contra del gir del planeta són signes inequívocs d'un origen turbulent. No són llunes capturades per casualitat, sinó restes d'una tragèdia orbital.
Saturn i el seu renovat protagonisme al sistema solar.
El descobriment no només canvia els comptes, també obliga a reescriure teories sobre la formació de llunes irregulars. “La nostra campanya plurianual, acuradament planificada, ha donat com a resultat una gran quantitat de llunes noves que ens revelen l'evolució de la població irregular”, ha declarat Ashton. Per a ell, el més impressionant no ha estat trobar les llunes, sinó comprendre el que expliquen sobre el passat de Saturn.
Amb aquesta missió, Saturn s'ha consolidat com el planeta més prolífic en satèl·lits coneguts. I tot i que l'entusiasme és palpable, l'expert ha admès que no esperen superar aquest gran descobriment a curt termini. Per ara, la corona lunar queda fermament en mans del gegant dels anells.