Parlar de salut mental és cada cop més comú, però no sempre s'entén què implica la recuperació psicològica. Moltes persones encara esperen solucions immediates per a malestars emocionals profunds. I aquí és on sorgeixen frustracions, incomoditats i, de vegades, culpa.
El ritme social exigeix resultats ràpids i reincorporacions exprés, fins i tot quan el benestar emocional necessita calma i suport constant. En aquest context, les veus expertes esdevenen fonamentals per aclarir idees. I una d'elles, amb gran ressò a les xarxes, és la del psicòleg clínic Fernando Azor.
Dos obstacles comuns en el camí cap a la baixa psicològica
Azor ha explicat recentment a la seva xarxa TikTok què passa quan algú es planteja demanar una baixa per motius psicològics. Malgrat els avenços socials, encara existeixen barreres que dificulten fer aquest pas. Segons ell, el primer obstacle apareix a la consulta mèdica.
“El teu metge ha de considerar adequada la baixa i no sentir que estàs exagerant”, assenyala. Tot i que alguns professionals ho proposen com a part del tractament, verbalitzar-ho pot generar culpa. És habitual que el pacient se senti com un impostor o que tingui por que es posi en dubte el que ha exposat.
La segona dificultat comença just després d'obtenir la baixa. En lloc de sentir alleujament, moltes persones senten pressió per tornar a la feina tan aviat com sigui possible. Però Azor és clar: “Les qüestions psicològiques no cedeixen en poc temps”.
El psicòleg explica: la recuperació emocional requereix temps
Azor recorda que aquestes evolucions no són lineals ni instantànies. La durada mínima d'una baixa sol ser de 15 dies i moltes vegades s'allarga durant dos o tres mesos. Això es deu al fet que el canvi psicològic implica desenvolupar habilitats noves.
Durant aquest període, el pacient ha d'assistir a controls mèdics i revisions per part de la mútua. “Ells fan la seva feina, però això genera una sensació de dubte que et fa sentir incòmode”, reconeix Azor. Aquest seguiment constant, tot i que necessari, pot augmentar la pressió emocional.
El psicòleg insisteix que el benestar emocional requereix compromís, suport professional i comprensió de l'entorn. I és normal viure alts i baixos durant aquest procés.
Tenir cura d'un mateix no és rendir-se: és el primer pas cap a la millora
Per a qui travessa un moment difícil, Azor llança un missatge de tranquil·litat. “El lògic és que aquests dos esculls els hagis de continuar afrontant fins que et recuperis”, explica. Assumir aquesta realitat és l'inici d'un procés valuós i transformador.
La salut mental necessita temps, atenció i normalització. No hi ha dreceres per guarir, però sí camins segurs quan s'acompanya bé. I, com recorda Azor, tenir cura d'un mateix també és avançar.