Harvard ha emès un avís sobre un misteriós objecte interestel·lar conegut com 3I/ATLAS, que ha captat l'atenció de la comunitat científica. El centre acadèmic assenyala que aquest cos no és un asteroide comú i que existeixen indicis que podrien apuntar a un origen intencionat. Tanmateix, encara queda molt per esclarir sobre la seva veritable naturalesa i origen.
El reconegut astrònom Avi Loeb, director de diversos projectes a Harvard, ha estat qui ha liderat l'anàlisi d'aquest enigmàtic objecte. Loeb ha explicat que 3I/ATLAS destaca pel seu tamany inusual, estimat en uns 20 quilòmetres de diàmetre, la qual cosa és atípica per a un objecte interestel·lar. Per posar-ho en perspectiva, el famós Oumuamua, el primer objecte interestel·lar detectat el 2017, era aproximadament 200 vegades més petit, fet que fa d'aquest objecte interestel·lar un cas veritablement excepcional.
Asteroide o cometa? Un enigma interestel·lar que desconcerta els astrònoms.
A més del seu tamany, la brillantor anòmala de l'objecte també ha despertat dubtes entre els experts. Estadísticament, és altament improbable detectar un asteroide interestel·lar d'aquest calibre al nostre sistema solar interior. A mode d'exemple, asteroides de 20 quilòmetres són prou grans per causar extincions massives, com la que va acabar amb els dinosaures fa milions d'anys.
El científic també ha apuntat que, a diferència dels cometes, 3I/ATLAS no presenta evidències espectrals clares de gasos o pols al seu voltant. En canvi, l'anàlisi revela un enrogiment causat per l'exposició prolongada a radiació ultraviolada o còsmica, com en objectes del cinturó de Kuiper. Aquesta característica afegeix més incògnites sobre la seva composició i origen.
3I/ATLAS sota la lupa: noves pistes sobre el seu possible origen.
Per ara, l'opció més prudent és pensar que es tracta d'un cometa, tot i que no hi ha proves clares que ho confirmin. La manca d'una cua gasosa i altres característiques habituals en aquests cossos ha obert la porta a altres interpretacions. En aquest escenari, Loeb ha plantejat que l'objecte va ser enviat intencionadament cap al sistema solar, a l'estil d'Encuentro con Rama, la novel·la on una nau alienígena creua el nostre sistema.
Els pròxims mesos seran crucials per desvetllar els secrets d'aquest objecte, ja que l'objecte s'aproximarà al seu punt més proper al Sol el 29 d'octubre d'enguany. Tanmateix, a causa de la posició relativa de la Terra, les observacions terrestres seran més difícils. Això ha obert la discussió sobre la necessitat d'enviar una sonda tecnològica per estudiar-lo més de prop, quelcom que podria aportar dades definitives.
El debat sobre el paper de la ciència davant les anomalies.
En paral·lel, ha criticat la manera com algunes plataformes, com Wikipedia, han gestionat la informació sobre el fenomen, ometent referències a les anomalies detectades. Segons ell, la ciència ha de mantenir una obertura a l'inesperat i no tancar-se a hipòtesis que qüestionin el paradigma vigent. Per a aquest científic, ocultar anomalies només retarda l'avenç del coneixement.
Finalment, per a aquest astrofísic, ignorar aquests senyals seria repetir errors del passat. Ho ha exemplificat amb el cas de Galileo, castigat per observar llunes que no havien d'existir segons els dogmes. "Mereixem continuar sent ignorants si donem suport a una cultura de ment tancada", ha sentenciat.