Mario Alonso Puig, metge, escriptor, és un dels conferenciants més influents en desenvolupament personal. Ara, ha plantejat una idea que interpel·la tant en l'àmbit personal com en el col·lectiu: els errors no s'han de castigar, s'han de corregir.
La seva reflexió, difosa a través de la seva newsletter, arriba en un context on l'error sol generar rebuig immediat. Per a Puig, aquesta reacció és equivocada i perjudicial. “Quan castiguem un error, afegim culpa i vergonya. Això no ensenya, només deteriora”, explica.
Mario Alonso Puig: retret o aprenentatge
L'especialista considera que castigar és una resposta automàtica. Però no és la més útil. Segons ell, l'error és una oportunitat de creixement, no una ofensa a castigar. I la manera com es reacciona davant d'ell defineix la qualitat del vincle humà.
“El retret crea distància. La correcció des del respecte construeix”, resumeix.
Aquesta visió té implicacions profundes, tant en l'educació, en la feina com en la família. Quan l'error es rep amb duresa, la persona es tanca i la por bloqueja l'aprenentatge. Però si s'acompanya des de la comprensió, la persona millora i s'enforteix la relació.
L'autocrítica també fa mal
Puig també posa el focus en com un mateix es tracta. “Et parles com ho faries amb algú a qui estimes?”, pregunta. Moltes persones s'autocastiguen amb duresa pels seus errors. Paraules dures, pensaments negatius, rebuig propi.
Aquest càstig intern, segons ell, és igual o més perjudicial que l'extern. Per això proposa un canvi en el diàleg interior. Parlar-se amb compassió. Reconèixer l'error, però sense destruir l'autoestima.
“No es tracta de justificar-ho tot. Es tracta de corregir sense aixafar”, afirma.
Canviar la mirada
L'enfocament de Mario Alonso Puig no elimina la responsabilitat. Al contrari. Promou una correcció efectiva, sense recórrer a la por. Perquè la por paralitza, mentre que el respecte impulsa.
Per a ell, la clau és canviar la mirada. No veure l'error com una cosa que condemna, sinó com una cosa que ensenya. I això requereix pràctica. Requereix consciència.
És un camí més lent, però més sòlid. Més humà.
Confiança com a base del canvi
Puig destaca que aquest canvi d'actitud genera beneficis visibles. Millora la confiança, tant en un mateix com en els altres. I quan hi ha confiança, hi ha compromís. I millora el rendiment, en qualsevol àmbit.
“No aixafem la flor marcida. Reguem-la”, conclou. La metàfora, simple però poderosa, resumeix tot el seu enfocament.
En temps on es premia l'èxit immediat i es penalitza l'error, el seu missatge ressona. Convida a mirar l'error amb altres ulls. A corregir, sí. Però des d'un lloc més amable, més respectuós.
I en aquesta transformació, diu, no només creix la persona. També la societat.