La idea que la calor extrema de l'estiu té un vincle amb els estels pot sonar estranya avui dia, però per als antics grecs resultava evident. De fet, la creença que un estel misteriós anunciava l'arribada de les jornades més sufocants perdura en forma d'expressions populars. Encara que no coneixien amb detall els fonaments científics, ja havien observat una connexió entre la volta celeste i el clima.
Quan les temperatures pugen fins a tornar-se insuportables, solem dir que és un “dia de gossos”. Encara que sembli que la frase fa referència als animals, la seva història és molt més antiga i sorprenent. L'origen és al cel i en un estel que per als grecs i romans tenia un significat molt especial.
L'astre més brillant i el seu vincle amb les creences mediterrànies
Es tractava de Sirius, que continua sent l'estel més brillant que es pot contemplar des de la Terra. La seva sortida a la matinada coincidia amb els dies més calorosos i per a qui habitava la conca mediterrània aquesta coincidència no era casual. L'observació constant del cel els va portar a pensar que la resplendor d'aquest astre influïa de manera directa en la calor sufocant.
Els grecs van interpretar que el sol no era l'únic responsable de les altes temperatures, sinó que Sirius afegia el seu fulgor al seu. Aquesta idea carregada de simbolisme es va convertir en part de la seva cultura i de la seva literatura. La brillantor de l'estel s'imaginava tan poderosa que podia afectar les collites i la salut de les persones.
La calor dels déus sota la lupa de la ciència
D'aquesta tradició va sorgir la paraula canícula, que utilitzem per referir-nos als dies més sufocants de l'estiu. La seva arrel és en el terme llatí canis, que significa gos, i remet a la constel·lació del Ca Major, on es troba Sirius. Actualment, el terme s'empra per designar el període en què la calor arriba a la seva màxima intensitat, generalment a mitjan juliol i agost.
La ciència actual ha demostrat que l'explicació dels antics era més poètica que real. Aquest interval de l'any és dels més calorosos perquè la Terra ha acumulat setmanes de radiació solar. A més, la sortida de Sirius no ocorre sempre en la mateixa data, ja que depèn de la latitud on s'observi.
Com la tradició astronòmica manté viva la memòria cultural
A ciutats com Atenes es produeix cap a mitjan agost, mentre que en altres regions de la Mediterrània apareix més tard. Aquest desfasament demostra que la relació entre Sirius i la calor no podia ser exacta, encara que la tradició es va mantenir viva durant segles. El que sí que ha perdurat és la força de les paraules i la manera com transmeten la memòria cultural.
Avui ningú creu que Sirius sigui la culpable de les onades de calor, encara que el seu nom i el seu mite continuen presents en el nostre llenguatge. Dir que fa un dia de gossos és reviure sense adonar-nos-en una creença que va néixer a l'Antiguitat. Potser aquesta sigui la veritable màgia dels estels, que a més d'il·luminar ens han ensenyat a posar paraules a l'estiu més sufocant.