L'univers sempre ens sorprèn. Encara que ja es coneixen les etapes de la vida còsmica, presenciar-les directament és quelcom extraordinari. Ara, la NASA, amb el seu satèl·lit TESS, ha aconseguit captar un fenomen únic en la història de l'astronomia.
Un planeta, denominat BD+05 4868 Ab, està desapareixent a un ritme mai vist. La seva estrella amfitriona, BD+05 4868 A, l'està bombardejant de manera tan intensa que perd grans quantitats de matèria. Així doncs, aquest planeta, situat a 141 anys llum de la Terra, té els dies comptats.

El descobriment de la NASA és tot un fenomen excepcional
El planeta en qüestió perd l'equivalent a una lluna de matèria cada milió d'anys. Aviat, quedarà reduït a pols còsmica. Aquest descobriment no hauria estat possible sense el treball conjunt d'experts del MIT i la Universitat de Pensilvània.
Els astrònoms planegen utilitzar el Telescopi Espacial James Webb per analitzar-lo en detall. Aquest potent instrument permetrà investigar la composició interna del planeta. I és una oportunitat única per aprendre sobre els mons que orbiten altres estrelles.
Nick Tusay, líder de l'estudi, va destacar la importància de la troballa. Segons les seves paraules, aquests planetes estan literalment “escampant les seves entranyes” a l'espai. Això ofereix una oportunitat sense precedents per comprendre la seva naturalesa.
Un planeta que “crida” el seu final
El planeta BD+05 4868 Ab té característiques sorprenents. Una d'elles són les seves enormes cues de pols, les més prominents registrades fins ara. Aquestes cues, de 9 milions de quilòmetres de longitud, envolten més de la meitat de la seva òrbita.
El trànsit d'aquest núvol de pols bloqueja l'1% de la llum de la seva estrella. Aquest fenomen afecta les observacions durant 15 hores. La densitat i mida de la cua la converteixen en un objecte fascinant per a la comunitat científica.
Jason Wright, coautor de l'estudi, ressalta el fortuït del descobriment. Segons explica, el planeta exposa els seus materials interns de manera que podem estudiar-los amb espectrògrafs. Això permet investigar elements als quals no tenim accés en el nostre propi sistema solar.

Una estrella amfitriona única
L'estrella que orbita BD+05 4868 Ab també és un fenomen destacable. La seva brillantor és desenes de vegades superior a la del Sol. Aquest factor la converteix en una referència per a futurs estudis sobre planetes en desintegració.
Marc Hon, un altre dels autors de l'estudi, qualifica la velocitat d'evaporació del planeta com a “cataclísmica”. A més, destaca que estem presenciant les seves últimes etapes de vida. Aquest tipus de descobriments subratlla la fragilitat i transitorietat de l'univers que habitem.
La troballa de BD+05 4868 Ab ens recorda com de vast i sorprenent és el cosmos. La col·laboració científica i la tecnologia avançada continuen desvelant secrets que ens meravellen. Aquest planeta en desintegració és només un exemple del que encara queda per descobrir.