La NASA ha pres de manera urgent una decisió que ha deixat sense paraules bona part de la comunitat científica. L'anunci ha arribat després de setmanes d'incertesa sobre el futur d'una de les missions més importants en curs. Tot i que el moviment era arriscat, l'agència ha apostat per una solució radical que ja ha començat a donar resultats sorprenents.
La situació ha tingut com a protagonista la sonda Juno, que des de 2016 porta orbitant Júpiter en una missió crucial per comprendre la seva estructura i origen. Durant mesos, els enginyers han observat amb una preocupació creixent com un dels seus instruments principals començava a fallar. Finalment, s'ha confirmat el que molts temien: les brutals radiacions jovianes han danyat de manera severa la càmera JunoCam.
L'enginyosa maniobra que va salvar la càmera de Juno.
Lluny de rendir-se, la NASA ha executat una maniobra inusual i urgent per tornar la vida a la càmera. La decisió ha consistit, literalment, a escalfar l'interior de la nau fins als 35 °C, amb l'esperança de revertir el dany sofert per l'electrònica interna. L'experiment ha funcionat, i no només ha restaurat la funcionalitat de l'instrument, sinó que també ha permès captar noves imatges d'altíssima qualitat.
La càmera havia quedat inutilitzada després de més de 50 òrbites al voltant de Júpiter i anys exposada a una radiació letal per a qualsevol ésser humà. Scott Bolton, investigador principal de la missió, ha explicat que el problema es va localitzar en un regulador de voltatge danyat. Com que no hi havia opció de reparar-lo físicament, els enginyers van apostar per una solució tèrmica que ha estat comparada amb “donar-li una puntada tecnològica”.
Després d'un primer intent amb resultats modestos, es va decidir augmentar encara més la temperatura interna de la sonda. El moment clau va arribar a finals de 2023, durant un sobrevol proper a la lluna Io. Aleshores, la JunoCam va tornar a enviar imatges “com noves de fàbrica”, segons ha confirmat Bolton, retornant l'esperança a la missió.
La cursa contra el temps per estudiar el misteriós 3I/ATLAS.
L'urgència d'aquesta decisió no es deu només a la salut de la sonda, sinó a un descobriment que podria marcar un abans i un després en l'astronomia. Es tracta de l'objecte interestel·lar 3I/ATLAS, detectat per primera vegada l'1 de juliol, que s'aproxima a Júpiter a gran velocitat. La comunitat científica ja ha començat a mobilitzar-se davant la possibilitat d'estudiar-lo de prop.
El físic Avi Loeb, de la Universitat de Harvard, ha proposat una maniobra agosarada perquè Juno pugui interceptar aquest cos celeste. Segons els càlculs realitzats amb el programari OITS, aplicar un impuls de 2,675 km/s el proper 14 de setembre permetria redirigir la sonda cap a la trajectòria de 3I/ATLAS. El dipòsit de combustible de Juno disposa just de l'impuls necessari per executar aquesta maniobra.
Juno davant un desafiament sense precedents.
Si la NASA aprova aquesta operació, que ja està en avaluació, Juno podria ser la primera nau de la història a sobrevolar un objecte procedent de fora del sistema solar. Tot i que no seria possible igualar la seva velocitat, la trobada permetria obtenir dades impossibles de captar des de la Terra. L'oportunitat, segons els experts, és única i difícilment repetible.
Tots els instruments científics de la sonda estarien disponibles per a aquesta anàlisi, des de l'espectròmetre d'infraroig fins al sensor d'ones de plasma. La missió obriria una nova finestra a l'estudi d'objectes interestel·lars, que podrien aportar claus sobre l'origen de l'objecte interestel·lar. Una possibilitat que justifica, i explica, l'urgència de la decisió de la NASA.
Per ara, Juno segueix resistint a l'atmosfera de radiació de Júpiter, demostrant una resiliència que ha sorprès fins i tot els seus propis creadors. L'experiència també està servint per millorar el disseny de futures naus, especialment aquelles destinades a missions de llarga durada. Aquestes millores no només beneficien Juno, sinó que posen les bases tecnològiques per a la pròxima generació de sondes espacials.