El psicòleg clínic Sergio García ha abordat l'impacte de la depressió i el paper que juga l'entorn proper en el procés de recuperació. En una entrevista amb Infosalus, l'especialista ha explicat les claus per entendre millor aquest trastorn i ha alertat sobre un gran obstacle per al cuidador: la negació. Segons ha explicat, aquesta resistència inicial pot entorpir notablement l'acompanyament emocional.
García ha insistit en la importància de reconèixer la depressió com més aviat millor. Ha assenyalat que quan la persona afectada nega el que li està passant, qui l'envolta pot sentir-se frustrat, impotent o fins i tot esgotat emocionalment. Per al psicòleg, aquesta barrera inicial condiciona no només el tipus de suport que es pot oferir, sinó també l'esperança de millora.
Negació i estigma: obstacles en la cura
“Negar l'existència del problema el fa més complex i, en molts casos, especialment frustrant per al cuidador”, ha explicat. Ha afegit que aquesta dificultat no és menor, ja que impedeix iniciar qualsevol tipus de canvi o estratègia d'ajuda. Al seu parer, moltes persones que intenten acompanyar un ésser estimat en aquest procés acaben desgastades emocionalment, sense saber com actuar.
En aquest context, García ha recalcat la necessitat de diferenciar la persona del seu trastorn. Ha subratllat que dir “tu pateixes depressió” en lloc de “tu ets depressiu” canvia completament la manera de percebre el problema. Aquesta distinció permet abordar la malaltia des d'un enfocament menys estigmatitzant, que posa el focus en el context i no únicament en l'individu.
A més, l'expert ha emfasitzat que no n'hi ha prou amb ser-hi físicament. Ha defensat que l'acompanyament implica escolta activa, respecte pels temps de l'altre i una disponibilitat emocional constant. En paraules seves, “ser-hi” significa oferir suport sense jutjar, sense forçar, i sense imposar solucions ràpides o simplistes.
Crear un entorn de suport que fomenti l'autonomia i la seguretat emocional
El psicòleg també ha parlat sobre com oferir ajuda sense restar autonomia. Ha suggerit que, en lloc d'assumir les tasques de l'altre, s'ha de fomentar una col·laboració respectuosa, com acompanyar-lo a fer la compra o proposar-li petites tasques compartides. Segons García, aquest tipus d'accions ajuden que la persona senti que continua tenint un rol dins del seu entorn.
De la mateixa manera, ha proposat una manera diferent de motivar algú amb depressió. “En lloc de dir ‘has de moure't, és pel teu bé’, recomana fer servir frases com ‘m'agradaria que m'acompanyessis’ per fomentar un ambient de suport i no d'obligació. Aquesta estratègia, ha dit, construeix ponts on abans només hi havia barreres.
Un altre aspecte que ha considerat essencial és la detecció de pensaments suïcides. García ha advertit que no s'han de minimitzar ni veure com simples crides d'atenció. Ha aconsellat parlar obertament del tema i, si existeix risc, contactar de seguida amb els serveis d'emergència, sense subestimar cap senyal.
La importància de l'autocura en qui acompanya
Finalment, ha fet una crida important a l'autocura del cuidador. Ha assenyalat que moltes vegades, per por o per afecte, es tendeix a deixar de banda les pròpies necessitats. Ha afirmat que això és contraproduent, ja que sense equilibri personal, és molt difícil sostenir el suport a llarg termini.
Sergio García ha deixat clar que ajudar algú amb depressió no és senzill, però sí que és possible amb eines adequades. L'empatia, el compromís i la formació són fonamentals. I, sobretot, ha recordat que reconèixer el problema, lluny de ser un acte de feblesa, és el primer pas cap a la recuperació.