Lamine Yamal ha estat una de les grans sensacions del futbol mundial aquesta temporada. Als seus 17 anys ha enlluernat amb el FC Barcelona i amb la selecció espanyola. El seu talent i regularitat ja el situen com a favorit per a la Pilota d'Or.
Cada partit que juga és una exhibició. Trenca línies, desborda rivals i marca diferències amb una maduresa impropia de la seva edat. El seu cas sembla no tenir sostre.
La gran final de la Nations League no va ser la seva nit.
Tanmateix, ni tan sols ell està lliure de la derrota. Anit, Espanya va perdre la final de la Nations League davant Portugal. Va ser a la tanda de penals després d'un empat sense gols.
Lamine va jugar els 90 minuts, però va estar molt per sota del seu nivell habitual. Amb prou feines va tenir impacte en atac i se'l va veure una mica frustrat durant l'encontre. Al final, el seu partit va passar més desapercebut del que és habitual.
El que no va passar desapercebut va ser el que va fer després del xiulet final. Mentre la selecció espanyola romania al camp esperant la cerimònia d'entrega, va passar una cosa cridanera. Yamal va ser l'únic que es va apartar del grup.
El gest de Lamine Yamal que va dividir l'afició.
La resta de jugadors va aplaudir els campions. Tots van mostrar respecte cap a Portugal, que es va coronar com a nou campió de la Nations League. Tots menys Lamine, que no va aplaudir ni felicitar.
El seu gest no ha passat inadvertit. Les càmeres van captar clarament com s'allunyava, capcot, sense participar en la felicitació al rival. Les xarxes socials s'han omplert de comentaris sobre la seva actitud.
Alguns el defensen. Diuen que és jove, competitiu i que el dolor de la derrota pot més en aquells moments. Altres, en canvi, el titllen de manca d'esportivitat.
No és la primera vegada que una estrella jove és criticada pel seu comportament. Lamine Yamal està aprenent a conviure amb la pressió i l'atenció mediàtica. Tot el que faci serà analitzat al detall.
És probable que el gest no tingués mala intenció. Tot i així, s'espera més d'algú que apunta a ser referent mundial. La humilitat i el respecte en la derrota també formen part del camí.
Espanya no va poder aconseguir el títol, però el futur continua sent prometedor. Yamal és part fonamental d'aquest projecte. Encara que aquesta vegada, la seva imatge final no va ser la que molts esperaven.
L'escena viscuda amb Lamine Yamal també obre el debat sobre com gestionar el caràcter dels joves talents. No hi ha dubte que la seva ambició és una virtut, però canalitzar-la amb maduresa serà clau per al seu creixement personal i professional. El Barça i la selecció tenen entre mans un diamant, però encara en procés de polir.