CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Les tres plagues de Ciutat Vella

Un districte castigat pels narcopisos, els carteristes i el topmanta i que s'ha convertit en la zona zero de la inseguretat a la ciutat de Barcelona

 

El districte de Ciutat Vella i els quatre barris que engloba; el Raval, el Gòtic, la Ribera i la Barceloneta, són la zona zero de la inseguretat a la ciutat de Barcelona. Sobre ell hi han caigut tres plagues que semblen que volen complicar l'existència d'una de les zones més visitades de la capital de Catalunya. Els temuts narcopisos, l'augment desbordat dels carteristes i el top-manta, són les tres misèries que s'han instal·lat en un dels punts més turístics de Barcelona i que fan patir a veïns, comerciants i institucions.

 

Si la Mare de Déu de la Mercè no va poder amb les llagostes al segle XVII, no sembla ara que cap ajuda divina pugui ajudar massa. El problema s'ha instal·lat pels carrerons, sobretot, del Raval i com una plaga, s'està estenent cap al Gòtic i ja ha arribat a la Barceloneta. El turisme ho alimenta, però no serveix d'excusa. Una ciutat com Barcelona no pot tenir una zona fora de control i que recorda els durs anys 80 amb, fins i tot, racons amb xeringues a les voreres.

 

La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han desplegat un pla de xoc amb l'increment d'agents uniformats pel carrer però les lleis no ajuden en erradicar la inseguretat del carrer. Des del consistori també s'ha activat un pla de xoc però ara per ara no dóna fruits. Govern i Ajuntament han pactat treballar conjuntament per buscar alternatives per lluitar contra les tres plagues de Ciutat Vella.

 

Batuda antidroga al carrer de l'Om, al Raval, per part dels Mossos d'Esquadra. | CatalunyaDiari.cat

 

Ineficàcia contra els narcopisos

Els dispositius per desmantellar punts de venda de droga en format de narcopisos a Ciutat Vella —sobretot al Raval, però també ara al Gòtic i a la Barceloneta— s'han incrementat els darrers mesos. En el que portem de l'any 2018, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han realitzat un total de 34 entrades en pisos i locals en matèria de salut pública i han fet 46 detencions al barri del Raval —només 8 han ingressat a presó. La darrera operació es va poder fer la setmana passada amb CatalunyaDiari.cat de testimoni.

Els narcotraficants s'aprofiten dels pisos buits, molts propietat de bancs o de grans tenidors, i hi instal·len allà el seu punt de distribució i també ofereixen als compradors poder-hi consumir a l'interior. La lluita contra aquests punts de venda és molt complicada pels grups antidroga dels Mossos i de la Guàrdia Urbana.

 

Els han de localitzar i tenir proves que s'hi consumeix, per tal de poder fer l'entrada, però si a l'interior algun dels responsables hi ha muntat, ni que sigui de manera simulada, casa seva, el desallotjament es complica. Caldrà un procés judicial que es pot allargar diversos mesos. Són pisos que generen molta inseguretat a la zona i als veïns. Els consumidors també es dediquen al robatori per poder comprar la droga, fet que dispara també altre tipus de delictes. Fins i tot, però, un cop desmantellats els punts de venda de droga, la majoria dels responsables d'aquests pisos, acusats d'un delicte contra la salut pública, tornen al carrer, on tornen a obrir el narcopis, al mateix lloc o en un altre dels molts pisos abandonats del Raval, tal com expliquen fonts policials a aquest mitjà.

 

Un home esperant per entrar en un narcopis del Raval, a Barcelona. | CatalunyaDiari.cat

 

Heroïna i cocaïna, però falta trobar les vies d'entrada

Aquestes dues drogues són les que més es venen en aquests punts d'un degradat Raval. En alguns carrerons, com si haguéssim tornat als anys 80, s'hi poden trobar xeringues usades per consumidors, segons han explicat alguns veïns a CatalunyaDiari.cat.

 

Les investigacions que fan els grups antidroga de les comissaries de les dues policies de Ciutat Vella permeten poder fer detencions dels responsables dels narcopisos però falta poder atacar la via d'entrada de les drogues al Raval i a la ciutat. Ara per ara no s'ha fet cap operació contra les bandes que abasteixen aquests petits narcotraficants de droga. En les entrades la policia aconsegueix poca quantitat, molts cops, ja tallada per vendre al detall. Tallar la via d'entrada de la droga al barri, evitaria, també, la proliferació de narcopisos, mantenen fonts de la policia catalana.

 

Els veïns han aturat divuit narcoocupacions

La xarxa veïnal s'ha posat en marxa. Diversos canals per xarxes socials serveixen d'alarma i arriben allà on la policia no pot arribar. Quan veuen que els narcotraficants posen l'ull en un pis buit, abans que l'ocupin, alerten a la Guàrdia Urbana i als Mossos d'Esquadra per evitar-ho. S'han pogut aturar divuit ocupacions il·legals de pisos que amb total seguretat s'haguessin convertit amb nous narcopisos, tal com han explicat des de fons veïnals. Però aquesta plaga no només es troba al Raval. Per la pressió veïnal, policial o per la demanada de droga, la policia ja ha detectat narcopisos també a la Barceloneta.

 

Els robatoris es disparen un 9%: carteristes desbocats

El 60% dels delictes que es denuncien a la ciutat de Barcelona són furts, robatoris de baixa intensitat protagonitzats pels carteristes. Però aquesta dada no és l'única que preocupa a la policia d'aquest tipus de robatoris, que molts d'ells passen als barris de Ciutat Vella, cridats per la gran presència de turistes. Aquest 2017 aquest tipus de delictes s'han disparat un 9% més que durant 'any 2016 i sembla que els primers mesos d'aquest 2018 les dades no són millors.

 

Dos agents dels Mossos d'Esquadra en una andana del Metro de Barcelona. | CatalunyaDiari.cat

 

Hi ha una dada que crida a l'optimisme però que no acaba sent útil: hi ha un increment de les detencions. Grups de policies de paisà de la policia de la ciutat i dels Mossos d'Esquadra han intensificat el patrullatge pels carrers del Raval i del Gòtic i poden enxampar als lladres in fraganti. Però, en la línia de la lluita contra els narcopisos, les detencions tenen poc recorregut. Només se'ls hi pot imputar el delicte de furt que els agents han vist cometre o dels que es poden acreditar si a sobre porten altres objectes robats. Passen la nit a comissaria i el jutge els deixa al carrer amb una multa que molts d'ells tampoc acabaran pagant mai. La policia els coneix, sap on actuen i quan.

 

Nova llista de reincidents, prova pilot

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha iniciat una prova pilot per intentar limitar l'acció dels delinqüents més actius i reincidents mitjançant un operatiu que permet documentar, per part dels agents, l'acumulació de diferents furts per part d'una mateixa persona, de manera que se li pugui imputar un delicte continuat durant una setmana, que pot comportar penes de presó. Els agents van apuntant en una llista els robatoris que van poden imputar a cada carterista professional que habita a Ciutat Vella i quan sumen una quantitat considerable, ho presenten al jutge. Si s'acrediten diversos furts, es podria arribar a tancar els lladres a la presó o fins i tot que el jutge ordeni una ordre d'allunyament del carterista del Metro o del centre de Barcelona per evitar la reincidència.

 

La venda ambulant, un altre repte de ciutat

Un dels altres reptes de ciutat, la tercera plaga que s'ha instal·lat al centre de la ciutat, és el top-manta, la venda ambulant sense autorització. L'Ajuntament de Barcelona i el departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya s'han conjurat per fer front a les ocupacions intensives de l'espai públic per part dels venedors; posar èmfasi en els principals eixos comercials de la ciutat i seguir donant suport a la Policia Portuària i als serveis de seguretat de TMB, i mantenir actius els dispositius que es venen fent fins ara.

 

Manters en una boca de Metro, a Barcelona. | CatalunyaDiari.cat

 

Dispositius d'escombrada del top-manta i aldarulls

La lluita contra el top-manta a la ciutat de Barcelona és poc fructífera. Els operatius que fa la Guàrdia Urbana dos o tres cops per setmana amb la col·laboració d'unitats d'ordre públic de Mossos d'Esquadra només són d'escombrada. Amb l'arribada dels vehicles policials, els venedors recullen els productes i marxen de la zona amb Metro o fins i tot s'esperen amb les mantes plegades a l'espera que marxin els agents. La lluita entre policia i manters es converteixen en un joc del gat i la rata que permet evitar la venda durant el temps que els policies hi són presents; quan marxen, els venedors s'hi tornen a posar.

Fa dues temporades el departament d'Interior va desplegar durant gairebé tot l'estiu furgonetes de l'ARRO i de la Brigada Mòbil al passeig de Joan de Borbó. Cada 50 metres hi havia un equip d'aquestes unitats d'ordre públic de la policia catalana i es va evitar que els top-manta prenguessin aquesta zona turística de la Barceloneta. A principis de juny una batuda de la Guàrdia Urbana a plaça de Catalunya, per fer retirar els top-manta, va acabar amb tensions quan un d'ells van resultar ferit. De moment, i que s'hagi fet públic, és l'incident més destacat que s'ha produït aquesta temporada amb la policia.

 

Una operació dels Mossos contra una banda que distribuïa material als manters. Arxiu. | CatalunyaDiari.cat

 

La Plataforma d'Afectats pel Top Manta i la Venda Il·legal es va reunir amb l'alcaldessa per acordar un pla de xoc per, segons diuen, «recuperar l'espai públic». Ada Colau va acceptar portar al ple un acord per evidenciar que la ciutat de Barcelona no toleraria més venda ambulant no autoritzada però des d'aquesta plataforma es creu que el consistori no fa prou i que té a comerciants i veïns abandonats. La plataforma fins i tot creu que la passivitat i permissivitat de l'Ajuntament han creat un efecte crida que fa que molts més venedors s'hagin instal·lat a la ciutat de Barcelona aquesta campanya d'estiu.

 

Més policia a Ciutat Vella

Una de les receptes per lluitar contra el top-manta, els carteristes i els narcopisos és posar al carrer més agents uniformats. En els darrers mesos ja s'ha evidenciat aquest augment de patrulles, sigui a peu, amb moto o amb cotxe. Aquest mes de juliol s'incorporen a la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona 117 agents, bona part dels quals es destinaran al districte de Ciutat Vella, segons han confirmat fonts de l'Ajuntament de Barcelona. L'alcaldessa va demanar també al conseller de l'Interior un increment d'agents dels Mossos d'Esquadra per Barcelona i en concret per aquest districte, la zona zero de la inseguretat a la capital catalana.

 

El conseller Miquel Buch va descartar incrementar el nombre d'efectius a la ciutat de Barcelona «ara per ara» i va assegurar que aquest reforç no està previst. Pel titular d'Interior, ja hi ha un pla de treball dissenyat a escala de tot Catalunya per als mesos d'estiu. Amb tot, Buch va explicar a Colau que les estratègies en seguretat no són «rígides», sinó que són «molt movibles, en funció de la realitat de cada punt i moment».