L'Audiència de Lleida ha absolt l'home acusat d'abusar del seu fill de 5 anys, el setembre de 2019 a Lleida, per falta de proves. Aquest s'enfrontava a sis anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys amb l'agreujant de parentesc. Aquesta era la pena que demanava l'acusació particular, que representava la mare del nen, i també la fiscalia, que en un primer moment va sol·licitar l'absolució.
En aquest sentit, el ministeri públic va canviar la seva petició després de la declaració de l'acusat, un home de 45 anys que en el torn d'última paraula va reiterar la seva innocència, i dels testimonis, considerant que els abusos havien quedat provats. La Sala, però, ha considerat que no existeixen prou proves per condemnar l'home, fent prevaldre així la presumpció d'innocència.
Un cas que va arrencar el setembre de 2019
El cas es va iniciar el 26 de setembre de 2019, quan una professora va trobar el nen al lavabo de l'escola fent una fel·lació a un company d'una altra classe. La tutora de l'infant, així com la psicòloga que va tractar el menor posteriorment, van declarar al judici que el nen va reconèixer que el que estava fent ho trobava «normal» perquè és «el que feia amb el seu pare».
Arran d'això, es va posar el cas en coneixement de la directora de l'escola, que va activar el protocol establert en aquests casos i va informar tant als Mossos d'Esquadra com a la mare del nen. Aquesta, que també va declarar durant el judici, va explicar que un mes abans dels fets, l'agost de 2019, va notar que el seu fill es comportava de manera «estranya».
En aquest sentit, la progenitora va explicar que el menor es mostrava «molt exhibicionista» i que un dia li va explicar amb gestos que li tocava el penis al seu pare i que llavors «el pare es pixava».
«Els fets que envolten el cas ens porten a pensar que el nen ha patit un abús intrafamiliar»
Durant el judici, també van declarar com a testimonis els psicòlegs de l'Equip d'Atenció a la Víctima (EATAV) que el van visitar un any després dels fets. En la seva declaració, van explicar que consideraven el nen un testimoni «vàlid», tot i que no podien concloure si era creïble o no perquè explicava els capítols d'abusos de manera «breu» i «evasiva».
En aquest sentit, els psicòlegs van assegurar que «no podem dir que sigui creïble, però tampoc que no hi sigui», alhora que van afegir que «els fets que envolten el cas ens porten a pensar que el nen ha patit un abús intrafamiliar».