L'Audiència de Lleida ha absolt el professor de guitarra acusat d'haver abusat sexualment d'una alumna de 10 anys a Vielha, l'any 2016. La Sala considera que els fets no han quedat acreditats i fa prevaldre la presumpció d'innocència. La decisió es basa principalment en el fet que la declaració de la menor va ser «breu», «inexpressiva» i amb «manca de detalls», que va revelar els presumptes fets dos anys després d'haver succeït i que al judici no van declarar les primeres persones amb qui la nena hauria parlat.
Per tot això, l'Audiència considera que encara que es pogués sospitar que els fets denunciats podrien haver passat o que la víctima hagués estat sotmesa a algun tipus de conducta vexativa per part de l'acusat, la prova aportada per declarar la culpabilitat de l'acusat és «fràgil» i «clarament insuficient».
La fiscalia demanava tres anys i mig de presó
La fiscalia demanava tres anys i mig de presó i 1.000 euros per danys morals a un professor de guitarra a qui acusava d'un delicte d'abusos sexuals a una menor a qui impartia classes a l'escola de música de Vielha. Els presumptes fets haurien tingut lloc el mes de febrer de 2016 quan l'home estava fent classe de guitarra a la menor en una de les aules de l'escola i segons la fiscalia li va posar la mà per dins dels pantalons i la roba interior i li va tocar els genitals. En aquell moment, la menor, espantada hauria sortit corrent de l'aula. El professor en qüestió, que no té antecedents penals, va fer classes a l'escola de música de Vielha els cursos 2015-2016 i 2016-2017.
Un cop jutjats els fets, la Sala considera que, després d'haver escoltat totes les declaracions, els falta d'informació pel que fa al contingut de què va ocórrer. Tot i que entenen que un dels motius de la manca de detalls de la nena a l'hora d'explicar els fets pot ser causa de la curta edat de la menor, aquest «dèficit», argumenten, «afecta de manera essencial en la qualitat de les seves afirmacions» i per tant no permet a la Sala donar per acreditat el seu relat.
La important declaració dels pèrits
En la decisió d'absoldre l'acusat, l'Audiència recull en la seva sentència que es basa també en la declaració dels pèrits de l'Equip d'Assessorament i Atenció a la Víctima (EATAV), que van explicar que la menor va fer un relat «curt» de l'ocorregut i que era «cridanera» la reacció emocional «excessiva» de la menor.
A més, l'Audiència, tot i que destaca la dificultat de demostrar uns fets de caràcter sexual, ja que aquest tipus de delictes tenen lloc en la «clandestinitat», també té en compte que van passar dos anys des dels presumptes fets denunciats fins a la seva revelació. «El fet que no expliqués l'ocorregut fins dos anys després pot propiciar algunes variacions d'allò succeït i inclús una reinterpretació del que va realment passar», apunten. Amb tot, conclouen que no desmenteixen la menor però consideren que les proves no són suficients per condemnar l'acusat i fan prevaldre la presumpció d'innocència.