Diversos psicòlegs i psiquiatres forenses han confirmat aquest dimecres que la noia que va tirar al seu nadó per la finestra el juny de 2018 a Barcelona no pateix cap malaltia mental ni cap problema que expliqui les suposades llacunes de memòria que l’acusada diu que pateix. La noia al·legava que no sabia que estava embarassada i tampoc recordava molts episodis d’aquells mesos, com el mateix part en solitari al bany de casa seva. De fet, ha arribat a dir que el nadó per a ella era un «objecte extern, estrany, perillós, que es va treure de sobre».
No obstant això, una psicoanalista contractada per la seva família ha afirmat que la noia pateix una caracteropatia severa derivada de problemes familiars i la mort de la seva àvia el desembre de 2016, que alhora tapa una neurosi.
En la tercera sessió de judici amb jurat a l’Audiència de Barcelona s’ha intentat il·lustrar si l’acusada era conscient dels seus actes en el moment en què va parir sola i va llençar el nadó per la finestra. La fiscalia, que s’ha basat en nombrosos informes de psicòlegs i psiquiatres que van atendre a la noia tot just ser detinguda i posteriorment, creu que la noia sí que era conscient. No van detectar que prengués drogues ni tingués cap malaltia mental.
No existeix cap trastorn que justifiqui les pèrdues de memòria de l'acusada
L’acusada ha estat tractada també per forenses de l’Hospital de Sant Pau i de l’Institut de Medicina Legal que asseguren que la psicosi puntual o asimptomàtica no existeix i quetampoc presenta cap trastorn que justifiqui les pèrdues de memòria. Tot i això, sí que han admès que inicialment presentava una «nebulosa» mental i de memòria fruit del «xoc emocional» del part i la detenció policial.
Els forenses han notat també una actitud «formalment col·laboradora» però en el fons «evitativa i defensiva», donant «explicacions poc profundes» perquè no volia que res la perjudiqués, i amb «apatia severa». El test de personalitat, en canvi, va donar resultats normals.
La neurosi és deguda a conflictes familiars
La psicoanalista contractada per la defensa coincideix en els mateixos trets de caràcter de l’acusada. Ha descartat la psicosi però ha diagnosticat que la noia pateix neurosi deguda a què la seva àvia materna obligués a la seva mare a posar-li a l’acusada el cognom del seu exmarit, en comptes del pare biològic. Aquest fet hauria fet aflorar un caràcter molt defensiu, obedient però amb poca iniciativa i amb característiques emocionals d’una nena d’entre tres i cinc anys.
Aquest tret del seu caràcter ha marcat tota la seva personalitat de nena i adolescent i ha amagat una neurosi posterior per la mort de la seva àvia materna, amb qui estava molt unida i que era el seu gran referent, i l'embaràs, que va assumir inconscientment però conscientment el negava.
Els forenses, per la seva part, han explicat que la seva última regla l’havia tingut el setembre de 2017, just abans de quedar-se embarassada, versió contrària a la que la noia i la mare han manifestat.
L'acusada es culpa per haver nascut
La psicoanalista assegura que la noia no té sentiment de culpa, pena o vergonya pel que va fer al nadó, sinó un sentiment de «culpa per haver nascut i provocat un conflicte familiar». També ha desmentit l’acusada perquè aquesta va explicar al pare de la criatura que s’havia quedat embarassada. Quan aquest va dir que mentia, en comptes d’avortar, va decidir negar l’evidència. Per això considera que no va ser conscient de l’embaràs, excepte en moments puntuals de «lucidesa».
Segons han indicat els forenses, la nena va néixer viva i plena de salut, i va morir esclafada per la caiguda des de més de 22 metres. Quan la van trobar, encara duia el cordó umbilical però no la placenta, ja que desapareix al cap de deu minuts d’haver parit.