Hugo és un adolescent de 17 anys, d'Avilés, que ha perdut la vida a causa d'un limfoma terminal diagnosticat fa només un any. Abans de morir, va voler deixar un missatge per conscienciar els joves que podrien trobar-se en una situació semblant.
«Jo era al llit, la mare va venir i em va dir: 'tens limfoma'; ho vaig buscar per internet, que va ser pitjor. La veritat és que és millor preguntar directament als metges perquè no saps què creure't. Em van dir que, al càncer, li havia de posar un nom i un cognom, ja que la cura i el tractament depenent d'això», explicava al diari 'Nius'.
Després de la seva mort, el diari ha volgut recollir l'última lliçó de vida d'Hugo durant una entrevista que li van fer al parc del Retiro de Madrid.
El jove volia que la seva història anés més enllà i arribés a conscienciar la població. El seu objectiu era demanar, a través dels mitjans de comunicació, més investigació contra el càncer
Malauradament, una publicació que ell ja no podrà veure, però que sí que arribarà a molta gent.
La lliçó de vida d'Hugo abans de morir, a 17 anys, de càncer
Abans de ser diagnosticat, Hugo duia la vida normal i corrent d'un jove de 17 anys. Li encantava fer esport, volia ser polític o entrenador caní i estava cursant el batxillerat de ciències socials en un institut del seu poble, Adrada.
No obstant això, la malaltia va arribar fa un any i li va canviar la vida. Però ell mai va renunciar a seguir estudiant i a gaudir al màxim del moment.
«És el que volia, sentir que aconseguia el que volia malgrat estar malalt. M'alegro d'haver fet el grau», deia el jove orgullós de la seva trajectòria.
Hugo havia optat per estudiar un grau mitjà d'administratiu i seguir aprofitant cada segon de vida que li quedava.
Paral·lelament, se sotmetia a tractaments de quimioteràpia intensos, a donacions de medul·la òssia de la seva germana i a ingressos hospitalaris continus.
«És un tòpic, però quan et toca veus que és veritat, tant de bo t'ho ensenyessin des de petit. M'agradaria que m'haguessin ensenyat a aprofitar el temps, a tenir present que la vida són dos dies i es pot acabar de la nit al dia. Tots hauríem de saber esprémer la vida, no preocupar-nos per tonteries, viure», assegurava.
La petició d'Hugo: més investigació contra el càncer i educació emocional
Sense saber el temps de vida que li quedava, Hugo volia transmetre un missatge a tots els lectors del seu reportatge. La vida només passa una vegada i s'ha de viure al màxim, sense renunciar als somnis que tenim.
«De vegades, les coses surten bé i, d'altres, són un fracàs per molt que t'hi esforcis. Enfadar-se no serveix de res perquè així és la vida: avui em toca a mi, demà pots ser tu. Ens haurien d'ensenyar a conviure amb les malalties i a gestionar les emocions fins i tot a l'escola o als instituts», replicava el jove.
L'educació emocional a les escoles hauria d'existir i tenir com a objectiu saber conviure amb les situacions vitals més complicades. A més, Hugo també tenia clar que la investigació és molt necessària.
«S'investiga, però no és suficient. S'han creat unes vacunes per una malaltia que fa dos anys no existia i el càncer ja fa temps que hi és i que no té cura. Demano, si us plau, que s'inverteixi més en tots els tipus de càncer perquè, si no, molta gent també perd la vida».