L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, manté que Espanya no pot reclamar l’extradició del raper Josep Miquel Arenas ‘Valtònyc’ emparant-se en un codi penal posterior al fets que es van condemnar. Bobek afirma que la llei per extradir el mallorquí ha de ser la vigent durant els fets i no una posterior, que, a més, és més dura. Així mateix, el lletrat considera que només es pot tenir refèrencia d’un nou codi penal posterior al fets en cas que aquest afavoreixi l’acusat.
Així, l’advocat general dona la raó a Valtònyc i a la Comissió Europea i s’oposa a les tesis d’Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga, que defensen aplicar el codi penal vigent en el moment d'emetre l'euroordre. Per contra, Valtònyc i els serveis jurídics de l’executiu europeu reivindiquen que només la llei aplicable als fets és rellevant per fer una euroordre.
Bobek considera que hi ha raons de pes «lògiques» per rebutjar la interpretació de la normativa sobre les euroordres que defensa Espanya perquè creu que l'ús de la llei aplicable als fets concrets és la que dóna més seguretat jurídica a l'acusat.
Matisos
Bobek recorda que la seva interpretació no té «cap impacte» en altres aspectes que pugui avaluar el jutge a l'hora de decidir si entrega a Valtònyc. En aquest sentit, el lletrat només es pronuncia sobre com cal aplicar la llei per fer servir la via automàtica d'extradició. Alternativament, Bèlgica pot també examinar si els delictes pels quals es reclama a Valtònyc són equiparables en la seva legislació. És a dir, considerar l'extradició per la via de la doble tipificació.
D'altra banda, el txec aprofita les seves conclusions per remarcar que l'eficàcia de la cooperació judicial entre estats «no és l'únic valor» que busca la legislació europea perquè els drets fonamentals també s'han de «respectar».
El dubte dels tribunals belgues
Espanya va demanar l'extradició automàtica del cantant pel delicte d'enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l'estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.
Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d'enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l'euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, arran d'una reforma del 2015. Els magistrats belgues van preguntar a Luxemburg si es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal a l'hora d'activar per la via ràpida una euroordre com va fer Espanya. En concret, volien saber si es pot agafar com a referència la llei penal «en el moment en què es va dictar l'ordre de detenció europea».
Conclusions no vinculants
L’opinió de l’Advocat General no és vinculant ni definitiva. En els pròxims mesos els magistrats de la sala s’hauran de pronunciar sobre la disputa i no tenen la obligació de seguir el criteri del lletrat txec.
Sentència no decisiva
En tot cas, encara que el TJUE resolgui en favor de Valtònyc, la seva sentència no serà decisiva per resoldre l’euroordre, tot i que podria donar més motius per rebutjar l’entrega a Espanya. Després del dictamen de Luxemburg, el Tribunal d’Apel·lació de Gant serà qui decideixi si accepta o no l’extradició. En qualsevol cas, l'eventual sentència encara podria ser recorreguda a una tercera instància judicial. La primera instància va denegar l’extradició a Espanya que va reclamar a Valtònyc l’estiu del 2018.
També et pot interessar...
- L'entorn de Valtonyc a l'Eurocambra: «No sabem si és viu o mort»
- L'Audiència Nacional ordena la detenció nacional i internacional de Valtonyc