Malgrat que la mort és inherent a la naturalesa humana des del moment del naixement, és un concepte abstracte, difícil d’entendre, que s’elabora a poc a poc durant la infància. Comprendre la mort suposa entendre la seva relació amb la vida.
A vegades la connexió sorgeix quan el nen es qüestiona l’existència del que té al seu voltant. Per exemple, quan en observar els capgrossos d’una bassa pregunta: «Papa, per què existeixen les granotes?» Per, a continuació, plantejar: «Què passa quan ens morim? Jo em moriré?».
Contacte amb la mort
Durant la infància, podem entrar en contacte amb la mort a través de la d’un familiar o d’un animal de companyia. Aquestes experiències moltes vegades s'enfronten sense saber què implica morir.
Comprendre la mort significa assimilar les seves característiques innates i definitives. Suposa entendre que la mort, per una banda, és universal i que tot el que viu mor; i d’altra, que és irreversible i quan el cos mor no pot tornar a la vida. Comprendre que el cos perd totes les seves capacitats, com la capacitat de pensar, aprendre o riure. I implica també entendre que hi ha causes externes i internes de la mort.
Com ho entén un nen?
El desenvolupament cognitiu realitza un paper fonamental a l’hora d’entendre la fi de la vida. Per això els nens petits no comprenen el concepte de mort, que és abstracte i complex.
Aproximadament fins als 2 anys, els nens no reconeixen la mort com a part de la vida i no entenen el que significa morir. Quan una persona propera mor, poden reaccionar com si no passés res, encara que sí que perceben la tristesa o dolor de la resta.
Dels 2 als 5 anys, conceben la mort com un estat temporal o reversible. És freqüent que preguntin quan tornarà l’àvia, ja que per a ells morir no és la fi de la vida. A aquesta edat interpreten de forma literal la informació que reben. Per això, frases com «està adormida», «ha anat a un lloc millor» o «ha anat al cel» poden crear malentesos o idees equivocades.
Al voltant dels 5 anys, comencen a entendre el que suposa morir. Preguntes típiques que formulen són: on vas quan mors? Em moriré algun dia? Fa mal morir-se? Tot i que senten curiositat per la mort, es mostren incrèduls i abatuts quan adverteixen que la mort és irreversible i universal. Pregunten amb freqüència sobre la mort i es mostren preocupats pel fet que ells vagin a morir algun dia.
Aproximadament a 9 anys entenen que la mort és permanent i que té una causa. Anys més tard, quan ja són adolescents, el concepte de la mort comença a estar per fi elaborat. Tanmateix, encara que els adolescents entenguin el que significa la mort, poden no tenir encara la maduresa emocional per acceptar el que implica.
Quan no hi ha experiències properes
Si el nen mai ha experimentat una mort propera, li resulta dolorós acceptar que morir és inevitable i pot crear-li una gran confusió. Els nens que han tingut una experiència propera tenen un concepte de la mort més realista i concret.
Les pel·lícules, contes o videojocs són una font d’aprenentatge sobre la mort. Tot i això, sovint transmeten una visió màgica o irreal: els personatges tornen a la vida després de caure per un precipici, rebre diversos tirs o veure el seu cap partit en dos.
Quan els nens són molt petits, la seva capacitat cognitiva no els permet distingir si el que s’ha mostrat a la pantalla és fantàstic o irreal. Si pregunten, hauríem de tractar d’explicar-la-hi.
El factor cultural
Comprendre la mort depèn de la cultura en què el nen se socialitza. A Occident, es concep la mort com a part de la vida i acomiadar a un ésser estimat implica dir adeu per sempre. A la cultura oriental es percep com una continuïtat de la vida, amb la creença que l’ànima viu després de morir el cos.
Un bon exemple de com la cultura influeix en la comprensió de la mort és la cultura mexicana. El Dia dels Morts rendeixen homenatge als seus éssers estimats, celebren la vida i la mort, i recorden a les persones que han mort amb afecte i goig. Les famílies mexicanes fan partícips als seus fills, els expliquen històries dels seus avantpassats i parlen obertament amb ells de la mort. Com la mort està present des que són petits, no tenen por i aprenen de manera natural entorn d’aquest moment de la vida.
El paper de la religió
En els nens amb creences religioses coexisteix la idea que la mort és irreversible amb la creença sobrenatural que l’ànima viu més enllà.
Les creences religioses proporcionen tranquil·litat i donen significat a la mort, amb rituals que ajuden a afrontar la pèrdua de l’ésser estimat. Segons es conclou a una revisió d’estudis, tenen menys por a la mort les persones amb creences religioses molt arrelades o, al contrari, les no-creients. No obstant això, si es transmet als nens la idea que poden ser jutjats o castigats després de morir, poden sentir temor per la fi de la vida.
Com podem ajudar-los
Parlar de la mort amb els nens és dur pels adults, ja que suposa confrontar les nostres pròpies pors. Ens preocupa si els nostres fills s’espantaran o l’impacte que pugui tenir en ells.
Transmetre al nen que la mort forma part de la vida no és fàcil. Això no obstant, les converses sinceres són necessàries perquè els ajuden a entendre millor la mort. Explicar-los que la mort és irreversible requereix utilitzar un llenguatge apropiat a la seva edat.
Als més petits, se’ls pot dir que en morir el nostre cos deixa de funcionar i que mai més ho farà. Els més grans són capaços de comprendre millor el procés biològic de morir. Experiències prèvies amb animals o plantes ajuden a fer que el nen entengui el cicle de la vida.
També es pot recórrer a pel·lícules infantils. Per exemple, escenes com la de El rei lleó, quan, observant la sabana, Simba aprèn que tots els éssers vius estan connectats i que quan una criatura mor nodreix la terra i neix una nova vida, acceptant la mort com a part natural del cicle de la vida. O pel·lícules com Coco, que està ambientada en el Dia dels Morts i tracta la mort amb respecte i alegria, transmetent la idea que els éssers estimats mai se'n van mentre els recordem.
Sinceritat amb positivitat
Encara que convé ser sincers, i confirmar al nen que tot ésser humà mor, determinades idees poden alleujar la seva angoixa. Li podem transmetre que la majoria de les persones moren quan són molt grans o estan molt malaltes.
És important animar-lo a expressar les seves pors i emocions, i fer-li veure que és normal sentir-se molt trist o tenir por quan es pensa que un dia es morirà. Fer entendre que són sentiments normals, que tot el món té, facilita que manifesti les seves preocupacions.
Mostrar-li el nostre suport i disponibilitat per parlar, sempre que la idea de morir li preocupi, ajuda en aquest procés complex d’acceptació de la mort.
Per acabar, hem d’animar-lo a gaudir de la vida, valorar el moment present i recordar als que ja no hi són perquè continuïn formant part de nosaltres. Per què, com es destaca a la pel·lícula Coco, només es mor del tot quan s'oblida.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.