L'1 de gener passat es van complir quatre anys de la desaparició d'Alejandro Jiménez Marín. Va succeir a Oriola Costa, una pedania del municipi d'Oriola (Alacant). Des de llavors, res no s'ha sabut sobre el seu parador.
Alejandro, o Henry (com solien anomenar-lo), va desaparèixer aleshores amb 20 anys. El seu germà Andrés (29 anys) va ser la persona que va donar la veu d'alarma quan no el trobaven. Segons explica, va començar la recerca del seu germà l'endemà de la desaparició.
Després de la denúncia que va interposar Andrés, va començar la investigació per part de la Guàrdia Civil de Pilar de la Foradada. Els agents van recollir els testimonis de les últimes persones que van veure amb vida Henry. El jove treballava com a cambrer en un restaurant libanès.
El que se sap sobre el que li va passar a Henry
Entre aquestes persones que van haver de testificar també hi havia el seu company de pis. Aquest noi seria el suposat autor d'una agressió cap a Henry, ocasionada durant la vetllada de Cap d'Any a casa seva, on es van ajuntar amb altres amics.
Segons testimonis que van estar al seu costat en la celebració, Henry estava sota els efectes de l'LSD i de l'alcohol. A més, van explicar que Henry va rebre «cops de puny per darrere i a la cara que sonaven com a petards». Després d'aquesta situació, el jove va marxar de casa i va sortir al carrer. Allí es va reunir amb altres amics i es van asseure. Van gravar un vídeo i Henry hi apareixia demanant ajuda a la seva mare. El noi explicava que no se sentia bé a causa d'allò que havia consumit. «No sabem si també pels cops rebuts», comentava el seu germà.
Andrés va rebre aquella nit un àudio del seu germà. Li desitjava feliç Any Nou, li expressava com l'estimava i deia «per molts més que ens queden». Aquest missatge significa per a Andrés que el seu germà no va voler desaparèixer de manera voluntària. «Sé que mai no hauria deixat la família així», explicava el germà. Tots dos estaven molt units, fins i tot van estar convivint durant sis anys a Colòmbia després que la seva mare marxés a Espanya.
La família està molt descontenta amb la feina de les autoritats. Andrés confessa que pensa que a la Guàrdia Civil li ve gran el cas i que «els falta predisposició». Considera que no van actuar bé des del principi. Un exemple d'això és la declaració dels testimonis. Andrés explica que els agents van deixar les persones reunir-se en acabar cadascun dels seus torns. «En sortia un de declarar i s'ajuntava amb la resta perquè el següent digués la mateixa versió», acusava.
El company de pis: la principal sospita de la mare
Henry se'n va anar a viure amb el seu company de pis, un islandès, per solidaritat. L'islandès vivia amb tres amics, però un dia un va morir allí per sobredosi. Llavors, l'altre va decidir tornar al país i l'islandès es va quedar sol. Henry va decidir ajudar-lo i se'n va anar a viure amb ell. Posteriorment, es va saber que el company no va morir de mort sobtada, sinó que va ser una mort violenta, perquè presentava blaus i agressions.
Tot i això, temps després Henry va decidir tornar a viure amb la seva mare. Durant una conversa amb ella el 28 de desembre li va dir: «És molt baralladís. No és bona persona… Jo ja li diré que me'n vinc a viure aquí amb tu».
La nit de final d'any quan es va produir l'agressió, segons els amics, Henry va comentar que denunciaria alguna cosa. Després dels cops i del vídeo, el que se sap sobre què li va passar al jove és un misteri.
L'islandès va confessar haver agredit el noi, però va explicar que aquest va sortir fugint. No obstant això, cap càmera de la zona va captar Henry ni caminant ni demanant ajuda. Als dies posteriors de l'agressió, el company de pis va tornar al seu país. El que va passar aquella nit continua sent un misteri. La família del jove, alhora, demana que no s'abandoni el cas. Només volen trobar el seu fill perquè pugui descansar en pau.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp