La família del Real Oviedo plora la mort d'Ángel Serrano Soto, l'aficionat que va morir dilluns passat als voltants de l'estadi. L'home, de 65 anys, va patir un infart al final del partit entre l'Oviedo i l'Andorra. Van intentar reanimar-lo durant més de mitja hora, però no van tenir èxit.
Ángel havia anat a l'estadi Carlos Tartiere per presenciar el partit del seu estimat equip, el Real Oviedo. Un cop acabat el partit, passades les nou del vespre, es va desplomar a terra. L'Oviedo i el Gijón van lamentar públicament la pèrdua d'aquest aficionat oviedista.
Les xarxes socials també es van inundar de missatges d'ànim per als familiars. En una entrevista per al diari La Nueva España, la filla de la víctima ha explicat la història d'amor entre el seu pare i l'Oviedo. A Jenny li queda el consol que el seu pare se'n va anar duent a sobre la samarreta blava.
Anava a tots els entrenaments
Per tradició familiar, Ángel Serrano Soto hauria d'haver desenvolupat passió pels colors del Barcelona. Va néixer a Ponferrada, al si d'una família barcelonista, però la feina del seu pare el va portar de ben petit a Astúries. Allí va créixer i va viure tota la vida, i allà va néixer la seva passió per l'Oviedo.
A Astúries va cultivar l'amor per aquesta terra, de manera que amb el pas dels anys ja se sentia més asturià que castellanolleonès. Allí va conèixer la que seria la dona de la seva vida, María José. L'amor per ella el compartia amb la seva gran passió, el futbol, i amb l'afició pels colors de l'Oviedo.
El seu amor pel Real Oviedo era tan fort que fins i tot es va convertir en un dels entrenaments habituals de l'equip. Quan va néixer el seu net Oliver va tenir clar que seria un més de la família blava, i el va portar a conèixer els jugadors. «El primer regal que li va fer va ser un peluix de l'Oviedo, més gran que ell», recorda Jenny.
Una estranya coincidència
Ángel Serrano, que tots anomenaven Gelu, era un enamorat del futbol més enllà de la seva devoció pel club oviedista. De fet, anotava en una llibreta tots els resultats de Primera i Segona Divisió. Al llarg dels anys va acumular desenes de llibretes amb tots els resultats.
Ángel no es perdia ni un detall de la jornada futbolera, i anotava amb disciplina tots els gols i els golejadors. També guardava trossos de notícies, especialment de les que parlaven de l'Oviedo, i col·leccionava tota mena d'articles relacionats amb el futbol. El destí, però, li tenia preparada una coincidència macabra.
La seva filla Jenny va ser representant d'Andorra al festival d'Eurovisió de 2006, amb la cançó Sense tu (Sin ti). Una carambola del destí va voler que el seu pare perdés la vida, precisament, després d'un partit de l'Oviedo contra l'Andorra. Jenny reconeix que «aquestes coincidències fan pensar».
Va morir vestint la samarreta blava
Més enllà del futbol, Ángel era una persona que es feia estimar i que veia la família com el més important. Era un pare orgullós de la seva filla, i un gran aficionat a la música, especialment al rock. Una o dues vegades per setmana li agradava anar al cine, passió que compartia amb els viatges.
D'aquí a uns mesos tenia planejat viatjar a Atenes, un dels seus grans somnis que ja no podrà complir. La seva filla també té previst casar-se, i amb motiu de l'enllaç el seu pare viatjaria a Lanzarote, «però ja no podrà ser». Tot va acabar per sempre dilluns, després del que va ser el seu darrer partit de l'Oviedo.
Ángel sempre es queixava dels problemes que tenia per pujar les escales del Carlos Tartiere. «Un dia tindré un infart aquí», solia dir, gairebé sense sospitar que les seves paraules es farien realitat. «El seu cor era blau, una persona molt estimada per totes», afirma la seva filla.
«Em queda el consol de saber que se'n va anar amb la samarreta del seu equip a sobre, amb la seva afició al voltant, feliç», assegura Jennifer Serrano. Gelu, soci de l'Oviedo, havia comprat la nova samarreta amb la il·lusió d'una nova temporada. Desafortunadament, dilluns va viure el seu últim partit com a oviedista.