El titular del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, ha anul·lat les citacions als vuit periodistes investigats per difondre filtracions sobre la causa dels CDR acusats de terrorisme. Malgrat això, tal com informa 'La Vanguardia', el magistrat ha decidit —segons figura en l'auto judicial— prosseguir amb les diligències per esbrinar l'origen de les filtracions, prescindint, però, de citar els periodistes a declarar.
Es tracta d'una dotzena de professionals de la informació de vuit mitjans de comunicació —'El Mundo', 'El País', 'ABC', 'El Confidencial', 'La Vanguardia', 'El Español', la 'Cadena Ser' i 'RTVE'— que haurien publicat dades sobre el sumari de detenció de l'Operació Judes.
A petició de la Fiscalia
La Fiscalia Provincial de Madrid, per la seva banda, demanava la setmana passada que el magistrat deixés sense efecte les citacions al·legant que no veia indicis sobre comissió delictiva. A més considerava que «no són responsables de la infracció penal que és objecte de la instrucció», sinó que ho seria qui va filtrar el sumari als mitjans abans que s'aixequés el secret del sumari del jutge García Castellón.
Les diligències originals contra els periodistes neixen d'una petició del passat 4 d'octubre que va instar el jutjat d'instrucció número 41 de Madrid —el mateix que ha anul·lat ara les citacions. En paral·lel, l'òrgan exigia també una adopció de mesures cautelars per evitar que tornés a ocórrer. En l'escrit, a més, es descartava que la imputació del delicte de revelació de secrets fos inclòs en la causa principal en l'Audiència Nacional, ja que no té competència per a instruir-lo.
Els secrets difosos
La informació que va aixecar la investigació fa referència a una «reunió secreta in itineri» que haurien celebrat els investigats per terrorisme el 15 de setembre de 2018 amb la germana de l'expresident de la Generalitat fugit Carles Puigdemont que tenia com a objectiu de «lliurar documentació sensible i establir comunicacions segures» entre aquest i l'actual president, Quim Torra.
En aquestes resolucions també es detallava que «en la instrucció consten converses telefòniques en les quals es parla de l'existència d'un pla de conspiració contra les institucions de l'Estat, que consistiria en l'assalt i posterior ocupació de manera il·legal del Parlament de Catalunya en el precintat dia 'D', amb la fi última de subvertir l'ordre constitucional».