Una de les imatges més destacades dels aldarulls de divendres a la nit a Lleida va ser, sens dubte, la cadena humana que van protagonitzar una trentena de persones entre el cordó policial i els manifestants que s'havien apropat fins a la Subdelegació del govern espanyol.
Ho van fer al crit d'«així no, no és la solució» i «som gent de pau» amb l'objectiu d'evitar enfrontaments entre els manifestants i els Mossos i Policia Nacional. L'acció va néixer de forma espontània com ha explicat la Carmina, una de les manifestants que va ajudar a formar aquesta cadena humana.
[predef]lleida-whatsapp-198[/predef]
La iniciativa es va estendre a Barcelona
La iniciativa es va estendre a la concentració de dissabte a la plaça Urquinaona de Barcelona. La gran manifestació de divendres va acabar a les 8 del vespre davant la Paeria a l'avinguda de Blondel. Va ser llavors quan centenars de manifestants es van dirigir a la Subdelegació del govern espanyol, ubicada a poc més de 300 metres i el lloc on durant la setmana s'havien iniciat tots els aldarulls.
La Carmina, va ser una de les manifestants que va decidir quedar-se i «estar pendent» després dels «antecedents d'aquests dies» i d'observar que el dispositiu policial que hi havia a la Subdelegació feia un «tap» que no deixava que la manifestació «es dissolgués pacíficament».
La tensió en aquest punt va anar en augment i aproximadament una mitja hora després que alguns manifestants comencessin a tirar petards, pedres i vidres contra la línia policial, uns altres manifestants van irrompre enmig d'aquests donant-se la mà i al crit d'«així no, no és la solució».
Creu que la majoria de gent que hi havia a la tarda «era pacífica»
«Ens va sortir espontani», ha explicat la Carmina, que ha afegit que ho va fer perquè creu que la majoria de gent que hi havia a la tarda «era pacífica», «radical» i «no violenta» que havia de poder acabar la manifestació «amb pau». Aquest va ser el missatge que van voler traslladar a la resta de manifestants.
La resposta d'un d'ells, segons ha explicat la Carmina, va ser «n'estem farts, els violents són ells». Tot i que els hi va donar la raó en molts dels seus arguments, la Carmina apostava, ha dit, per quedar-se asseguts a terra «a veure qui podia més». En aquest sentit, també opina que és necessari que els pacifistes estiguin «organitzats».
La manifestant també ha defensat, però, que l'acció no va ser un «cordó», ja que «ells també eren manifestants» que es van posar amb els altres manifestants. La iniciativa es va repetir un segon cop tot i que finalment no va aconseguir el seu propòsit d'evitar els aldarulls que, per quarta nit, es van tornar a repetir a la capital del Segrià.