L'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres dels quatre processats per la violació múltiple del 3 de febrer de 2019 al barri de Can Feu de Sabadell, on haurien participat fins a sis persones. El tribunal ha imposat 31 anys de presó per a un d'ells, considerat un dels tres autors materials de l'agressió. Els altres dos homes que van violar la jove no han estat jutjats perquè un està fugat de la justícia i a l'altre no se l'ha arribat a identificar mai. Durant el judici també estaven acusats tres homes més, assenyalats com a còmplices de la violació. Dos d'ells han estat també condemnats a tretze anys i mig de presó, mentre que el darrer ha estat finalment absolt perquè no s'ha pogut demostrar la seva presència al lloc i l'hora dels fets.
Audiencia #Barcelona condena a penas de hasta 31 años de prisión a 3 de los 4 procesados x agresión sexual múltiple en #Sabadell. El tribunal de la sección 6a, considera absolutamente veraz el testimonio de la víctima, aplica doctrina del TS y condena x complicidad a 2 acusados
— TSJCat (@tsj_cat) April 16, 2021
Els tres condemnats, tots ells de nacionalitat marroquina, hauran d'abonar les costes del procés i pagar una indemnització de 60.000 euros a la víctima. També s'estableix una pena de cinc anys de llibertat vigilada que s'aplicarà un cop complerta la pena de presó. D'altra banda, quan els condemnats accedeixin al tercer grau o se'ls concedeixi la llibertat condicional es plantejarà la possibilitat d'expulsió del país.
L'agressió va tenir lloc la nit del 2 al 3 de febrer de l'any 2019, quan la víctima sortia de passar la nit amb uns amics a un bar de Sabadell. De tornada a casa, un home la va assaltar al mig del carrer i li va començar a fer tocaments. Finalment se la va emportar a un local okupat on l'esperaven cinc persones més. Tres d'ells la van violar mentre els altres tres s'ho miraven.
Credibilitat al testimoni de la víctima
El tribunal ha donat total credibilitat al testimoni de la víctima per la seva «coherència» en el relat, d'acord amb la resta de testimonis i proves pericials que en van analitzar durant les dues sessions del judici. El tribunal també afirma que durant la seva exposició la víctima no va mostrar «cap signe d'insinceritat». Pel que fa a les principals proves, l'ADN identifica un dels agressors principals i rebutja que la relació sexual fos consentida, com va argumentar la defensa. La sentència recull que l'argumentació del violador és «inversemblant» i només pretén «justificar» la presència d'esperma al cos de la noia.
Sobre els dos còmplices de la violació, el tribunal tomba les presumptes coartades exposades durant el judici i assegura que les proves els ubiquen al lloc i l'hora dels fets i que, tot i això, no van fer res per evitar la violació. Van «col·laborar», diu, en crear un «clima intimidatori» contra la víctima: «Van ser espectadors i no van fer res», relata la sentència.
Un dels presumptes còmplices, absolt
El quart processat, acusat també de còmplice, ha estat absolt. La víctima el va identificar a una roda de reconeixement, però la prova va ser «irregular» perquè l'advocat de la noia va parlar amb ella quan ja s'havien situat tots els figurants, cosa que no està permesa.
La defensa al·lega que li podria haver dit qui era l'únic que no duia cordons a les sabates i, per tant, qui era el que estava com a detingut. El tribunal entén que hi ha «manca de fiabilitat objectiva» en tractar-se de l'única prova contra ell.