Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Segueix el sol i l’ambient primaveral aquest diumenge

El crim del polígon Alba de Reus: dues amigues, una arma i quatre intermitents

El passat mes de juny de 2018 l'Encarna va matar, presumptament, la Rosalia a ganivetades | Ningú s'ho explica i només la detinguda i única sospitosa del crim pels Mossos sap què va passar
Recreació del lloc on va ser trobar el cos de la Rosalia, al carrer de Pelleters, al polígon Alba. | Àngel Ullate

 

Quatre intermitents van ser el que va fer que un camioner es fixés amb un cotxe mal aparcat al carrer de Pelleters del polígon Alba de Reus, a tocar de Vila-seca, el dissabte 2 de juny de 2018 abans de mitjanit. A l'interior del cotxe, Rosalia, una dona del Morell de 59 anys. Hi era des del matí, però ningú l'havia vist. Aquest polígon dissabte està poc transitat i més aquest carrer, sense naus en una banda i amb naus no ocupades a l'altra. Quan el camioner va trobar la dona i va avisar la Guàrdia Urbana de Reus poc s'hi va poder fer. Estava plena de sang i morta per diverses ferides d'arma blanca.

 

Rosalia, coneguda i estimada al Morell

La Rosalia treballava d'administrativa, com havia fet tota la vida, a una empresa de transports del polígon de Constantí. Vivia al Morell amb la seva germana, l'Anna Maria, en una finca on compartien escala també amb el seu germà, el Joan. Era una persona estimada i molt coneguda al Morell, d'una família gran i qui tothom sabia qui era. No cal passejar massa pel nucli antic del poble per trobar algú que sàpiga indicar on vivia la Rosalia.

 

Imatge de l'exterior d'on treballava la Rosalia, al polígon de Constantí. | Àngel Ullate

 

Soltera de 59 anys, bondadosa i amant dels gats i de les flors. Són les paraules que les persones que treballaven amb ella i que la coneixien del poble fan servir per recordar-la. Aquell dissabte l'esperaven per dinar al Morell, tal com havien quedat. La seva germana va trucar al cap de la Rosalia i junts van refer la ruta que feia cada dissabte, però no la van trobar. Van anar al polígon Alba però no van passar pel carrer on hi havia el seu cotxe aparcat. La Rosalia cada dissabte feia el mateix, anava a un magatzem de jardí que hi ha en aquest polígon i després anava a Tarragona. Aquell 2 de juny no va arribar a anar a Tarragona.

 

Assassinada al mig del carrer per la seva amiga

Aquell dissabte va anar al garden acompanyada de la seva amiga Encarna. Es coneixien de la gasolinera de fora de Constantí, on l'empresa de la Rosalia posa la gasolina de tots els seus vehicles. Passaven hores conversant alguns dies que l'Encarna havia de treballar i que la Rosalia no tenia res millor a fer. Eren amigues, compartien estones i es feien companyia. Feia bastants mesos que es relacionaven més intensament, tot i que feia anys que es coneixien. Tothom en coneixia l'amistat que tenien, «molt sana» segons les fonts amb qui ha pogut parlar TarragonaDigital.

 

La gasolinera on les dues amigues passaven hores de companyia, a Constantí. | Àngel Ullate

 

Van arribar juntes amb el cotxe i van anar al magatzem de jardí i després, al carrer dels Pelleters, i per motius que només l'Encarna sap, amb una arma blanca, va clavar diverses ganivetades a la Rosalia. No va ser una, ni dues ni tres. Segons les proves forenses a les quals ha tingut accés aquest mitjà, van ser diverses les ganivetades que va rebre la Rosalia abans de morir. Però no va morir a l'acte. Va tenir temps de caminar uns deu metres des d'on l'havia agredit la seva amiga fins a tornar al cotxe. L'Encarna, i segons les investigacions policials i sempre, encara, presumptament, li va robar la bossa de mà i el mòbil i no va poder avisar ningú. Abans de morir, i com un crit ofegat d'auxili, la Rosalia va encendre els quatre intermitents.

 

Ja de nit un camioner que al migdia havia vist el cotxe amb els intermitents, va tornar a passar pel costat del cotxe i en tornar-lo a veure va aturar-se. Va trobar el cos sense vida de la Rosalia. Pels evidents signes de violència que presentava la dona la Guàrdia Urbana va activar els Mossos d'Esquadra. La investigació la va assumir des del primer moment l'Àrea d'Investigació Criminal (AIC) de Tarragona, la unitat que investiga els crims al Camp de Tarragona.

 

Van anar juntes al garden

La família va rebre la notícia passada la mitjanit. La germana havia denunciat la desaparició de la Rosalia i ningú en sabia res. Quan van trobar el cadàver de la dona, la policia va lligar caps. La policia no tenia massa pistes per estirar. Van interrogar la família i, tal com explica tothom, la Rosalia no tenia cap mania ni vici estrany. Ni, tampoc, clar, enemics.

 

Les declaracions d'una amiga seva no lligaven massa. I les imatges de les càmeres de seguretat del Jardiland van donar una pista bona als Mossos d'Esquadra que investigaven el crim. L'Encarna va arribar amb la Rosalia aquell matí al magatzem. No lligava amb les seves explicacions i la van seguir. Tampoc quedava massa clar què havia fet aquell dissabte al matí i com havia arribat a casa seva, a 20 minuts caminant des del lloc on van trobar el cos de la Rosalia.

 

La policia ho tenia clar. Aquella dona tenia alguna cosa a veure amb el crim. No tenia cap antecedent violent, res que la fes posar a la pissarra de les persones sospitoses. No tenia cap motiu per assassinar la seva amiga però la policia no ho veia clar. El dimarts a primera hora de la tarda van anar a casa seva, al carrer de la Font de Vila-seca, i la van detenir. Durant hores els Mossos van ser a casa seva escorcollant-la amb l'objectiu de trobar l'arma del crim. Ella ho nega, però la policia la té.

 

Accepta que va matar la dona

Després d'estar a la comissaria de Campclar dels Mossos, els investigadors van entregar la dona, de 57 anys, al jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia, el número 4 de Reus. La dona no va declarar però els indicis que tenien els Mossos van servir al jutge per enviar a Mas d'Enric l'Encarna. No va dir ni mu, només va negar els fets però des d'aquell dia que viu a la presó.

 

Al cap de poques setmanes, i segons han explicat fonts judicials a TarragonaDigital, la dona va demanar tornar a ser posada a disposició del jutge. Davant del magistrat va acceptar llavors que sí que havia matat la Rosalia, la seva amiga, però va explicar a l'instructor que ho havia fet en «defensa pròpia».

 

Els investigadors de la policia catalana han explicat a TarragonaDigital que creuen que aquesta declaració és una estratègia de la defensa de la dona per evitar ser acusada d'un presumpte delicte d'assassinat, que és el que els Mossos creuen, i que pugui ser processada per un delicte d'homicidi amb els atenuants que a més comportaria una defensa pròpia. Pels Mossos el crim respon a l'arquetip de crim passional, no sempre relacionat amb una relació sentimental, però que dista molt, per com va ser agredida la dona amb una baralla o acció sorpresa per part de la presumpta assassina.

 

Investigació oberta

El jutjat número 4 de Reus encara no ha tancat la causa i, segons han explicat fonts judicials, el «cas Alba» encara està en fase d'investigació. Sense anar més lluny, l'instructor està esperant informes de telefonia per comprovar els moviments, segons els terminals mòbils, de la víctima i de la principal sospitosa el dia abans i el dia dels fets i també si van intercanviar trucades o missatges. I en el cas de possibles missatges de text, si se'n pot recuperar el contingut.

 

Amb la declaració d'ella, la investigació dels Mossos i aquestes darreres proves que ha demanat el jutge, s'espera que es pugui anar tancant la fase d'instrucció i que les parts presentin els seus escrits d'acusació per saber si s'acusa la dona d'un delicte d'homicidi o d'assassinat. També caldrà saber quina estratègia fa servir la defensa i quin dia arriba el cas a l'Audiència de Tarragona, on es farà el judici oral contra, ara per ara i segons tots els indicis recollits pels Mossos, la principal i única sospitosa de la mort de la Rosalia.

 

Serà el moment que l'Encarna haurà de donar explicacions davant del jutge. Unes explicacions que la família de la Rosalia vol conèixer però que altres persones, com aquella gent que treballava i que tenia tracte amb la detinguda, i que no entenen què va passar, també volen i necessiten.