Els fets van tenir lloc l'any 2012 quan l'entitat bancària Bankia va negar l'opció d'obtenir un crèdit a un veí de Vidreres (la Selva) perquè ja n'estava pagant un per valor de 12.000 euros a una altra entitat. L'afectat va interposar una denúncia aquell mateix any tot sostenint que ell no havia demanat mai cap crèdit a Cetelem i que per tant, aquest havia falsificat la seva signatura per formalitzar-lo, segons recull 'Diari de Girona'.
El pròxim mes de novembre, l'entitat de crèdit Cetelem, que pertany al grup BNP Paribas, serà jutjada per utilitzar, presumptament, les dades personals de l'afectat i falsificar la seva firmar per formalitzar un préstec d'un tercer. Així doncs, a l'entitat i al seu representant legal se'ls imputen els delictes d'estafa, contra la intimitat i falsificació documental.
«Un intercanvi de filiació amb la persona que havia demanat el crèdit»
A la denúncia, recollida pel 'Diari de Girona', l'afectat explica que en un primer moment va trucar a l'entitat per demanar explicacions i aquesta li va contestar que el crèdit havia estat demanat el desembre del 2011 i que des d'aleshores pagava 199 euros mensuals. Posteriorment, li van explicar que hi havia hagut «un intercanvi de filiació amb la persona que havia demanat el crèdit» i que per tant, li farien arribar la documentació per demostrar que ja constava a nom seu, quelcom que el perjudicat assegura que no va rebre mai.
El cas es va arxivar però el 2015 el denunciant, que va canviar de representant legal, va presentar un recurs a l'Audiència Provincial de Girona i va guanyar de manera que la causa es va reobrir amb la compareixença del representant legal de l'entitat bancària que va assegurar que no li constava que «l'afectat hagués sol·licitat un crèdit l'any 2011» però que les seves dades constaven al registre de Cetelem perquè havia realitzat un «préstec amb Media Markt el 2003».
Sobre la política de préstecs de l'entitat, va assenyalar que no s'atorga escriptura pública a l'hora de formalitzar contractes però que sí que es comunica al Banc d'Espanya, tal com estableix la legislació. En aquest cas però, no es va fer cap comunicació al Banc d'Espanya perquè, segons indica l'investigat, no es va concedir cap préstec al denunciant. Per la seva part, l'advocat del denunciant assegura que si el representant legal de l'entitat no té constància del document que evidencia la formalització del crèdit «vol dir que algú del banc ha falsificat un document del Banc d'Espanya» i, per tant, es tracta d'una «estafa molt clara».