Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han desarticulat una organització transnacional dedicada al tràfic de persones. En l'operació s'han identificat més de 1.000 víctimes, entre les quals dones embarassades i menors, que eren abandonades quan no podien pagar la quantitat exigida pels explotadors. Els cossos de seguretat han realitzat 12 detencions i registres en diversos països europeus. Concretament, hi ha hagut escorcolls a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Burgos, així com tres a Portugal, dos a Alemanya i una detenció als Països Baixos. Segons els investigadors, l'organització va obtenir uns beneficis aproximadament de mig milió d'euros.
La investigació ha durat un any i mig
La investigació va començar a finals del 2018 i ha conclòs aquest mes de maig, quan ha finalitzat la investigació conjunta entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. Els cossos de seguretat van detectar la presència d'una organització que traslladava a França sota coacció un nombre elevat de persones indocumentades. Les víctimes eren principalment provinents de països africans, entre les quals era habitual trobar-hi menors i dones embarassades. Eren captades en origen per treballar de manera irregular i en precari.
Les traslladaven a l'Estat, des d’on les transportaven posteriorment a França, Bèlgica i Alemanya. Aleshores exigien un pagament d'entre 500 i 750 euros. Fins i tot havien arribat a abandonar durant un viatge un menor que no havia pogut pagar tota la quantitat exigida. Una part d'aquesta organització estava establerta a l’Estat, formada principalment per persones subsaharianes que residien a la demarcació de Lleida, on disposaven d'un pis a càrrec del cap de l'organització a la localitat de Rosselló (Segrià). Disposaven d'un segon immoble a Mataró, on vivien la resta de membres de l'organització.
Cada integrant de la xarxa tenia un rol diferenciat i obeïa a una jerarquia clara. El líder a nivell internacional, conegut com el cap, era un home d’origen centreafricà que residia a Portugal i Alemanya. Tenia antecedents en altres països europeus per afavoriment de la immigració irregular i presumia de portar 25 anys dedicat a la mateixa activitat. Per incrementar els beneficis havia posat en marxa una estructura societària i immobiliària que els havia permès captar també persones d’origen asiàtic (generalment nepalesos, hindús i pakistanesos), als quals traslladaven des d'Alemanya a la península Ibèrica, majoritàriament a Portugal.
Amb aquesta infraestructura realitzaven viatges Espanya-Alemanya-Espanya-Portugal. Per a això utilitzaven furgonetes llogades o algun dels dotze vehicles de l'organització a nom d'altres persones, que sobrecarregaven amb persones i bidons de combustible, per maximitzar els beneficis per trajecte. S'han comptabilitzat uns 90 viatges amb més de 1000 víctimes.
L'organització tenia normes molt estrictes. Estava establert quina era la quantitat a abonar i com s’havia de fer el pagament, no s’havia de parlar amb les autoritats si els identificaven i havien d'utilitzar una destinació fictícia. A més, no utilitzaven sistemes de retenció per poder-se ocultar ràpidament en cas de presència policial (especialment pel que fa a nens i nadons). Els menors de set anys havien d'anar asseguts damunt d'un altre ocupant -generalment una dona- però pagaven igualment el seu trajecte.
Coordinació entre diferents països europeus
L'operació ha tingut una gran complexitat pel seu abast geogràfic i temporal, ha estat dirigida per un jutjat de Tremp i impulsada per la fiscalia de Lleida. La coordinació internacional s'ha fet a través d’Eurojust, amb la participació de policies i òrgans judicials d'Espanya, Portugal, França, Bèlgica, Holanda i Alemanya.