Tomàs Gimeno passarà a la història de la crònica negra a Espanya com el monstre més despietat. La gent del seu entorn sabia del seu caràcter narcisista i violent. Però el van veure incapaç de segrestar a les seves dues filles, matar-les i enfonsar-les al mar.
Beatriz Zimmermann, la mare d'Anna i Olivia, sempre va creure que les nenes apareixerien amb vida tard o d'hora. Veia al seu marit com un masclista egocèntric, però no com un assassí. Aquest va ser el gran engany de Tomás Gimeno, «que no podíem imaginar».
Segons l'entorn del parricida, «sabíem que era immadur, narcisista, masclista, egocèntric, però no pensàvem que podia ser també un monstre». «Que fos així no feia pensar que era un monstre, ni de bon tros», assenyalen.
En Tomàs Gimeno hi havia trets que feien sospitar sobre la seva capacitat de cometre actes atroços. Però ningú del seu entorn el va creure capaç d'arribar tan lluny. A més, els casos de violència vicaria existeixen, però no solen acabar d'una manera tan tràgica.
Sempre van creure que estaven vives
Segons el representant de la família i president de SOS Desaparecidos, Joaquín Amills, «no tots els que s'emporten els seus fills ho fan amb la intenció de assassinar-los». Cada any hi ha unes 350 sostraccions de menors per part dels seus pares a Espanya, però la majoria acaben bé.
No és el cas d'Anna i Olivia, les dues nenes d'1 i 6 anys que el seu pare va segrestar i va matar per castigar la seva mare. Després de la desaparició, els psicòlegs van recomanar a Beatriz escriure cartes «pensant en tot moment que estaven sent cuidades».
Per mantenir la fortalesa, la mare de les nenes sempre va pensar que estaven vives i que el seu pare les tornaria tard o d'hora. «Amb l'objectiu que el segrestador fes un pas enrere, vam haver de ser molt discrets i prudents», revela Amills.
Sempre partint de la base que les menors estaven vives, la seva estratègia passava per buscar una intermediació: «No podíem generar un enfrontament». Van optar per apel·lar al cor de Tomàs, amb la finalitat de recuperar a les nenes. Però aquest tenia altres plans amb un tràgic final.
Un últim gest de crueltat
«Que Tomàs Gimeno s'havia emportat les seves filles per matar-les és una cosa que ningú es podia imaginar», assegura Amills. En la seva opinió, «ningú pensa que una persona tingui aquesta maldat, i això ens va fer estar més convençuts que mai que les nenes estaven bé».
Després es va revelar que cada pas donat per l'assassí des del 27 d'abril tenia un sol objectiu, fer el màxim mal possible a Beatriz. Va planejar tots els detalls per allargar aquest patiment fins a l'eternitat, ja que el seu pla era que les nenes no apareguessin mai.
En la seva crueltat infinita, Tomás Gimeno va fer gravar un àudio a la germana gran per a la seva mare. Volia que fos un últim record per Beatriz, mentre aquesta s'enfonsava en la desesperació. No comptava que el cos de la germana gran apareixeria de miracle.
Un pla frustrat i una incògnita
D'alguna manera, l'aparició del cadàver d'Olivia va frustrar el maquiavèl·lic pla de Tomás Gimeno i va donar una mica de pau a la mare de les nenes. Al final, ell quedarà a ulls de tots com el monstre que sempre va ser i que durant un temps va aconseguir dissimular.