Commoció al rugbi espanyol per la mort als 33 anys de l'aragonesa Sandra Salamero. La jove de Barbastre va morir el dissabte passat en un accident a la muntanya. Aquest dissabte rebrà un últim homenatge de la secció femenina del club de rugbi del mateix municipi, on exercia de capitana i on ha deixat un gran dolor.
La mala fortuna s'ha acarnissat amb l'esport barbastrí, que en pocs mesos ha perdut el triatleta Álex Sierra, l'escaladora Marian Reinoso i la jugadora de rugbi Sandra Salamero. Álex va morir atropellat a l'octubre, mentre feia ciclisme, mentre que Marian Reinoso va morir víctima d'un accident de trànsit.
A aquestes dues desgràcies s'hi ha afegit la tràgica mort de Sandra Salamero, que dissabte passat, 22 de maig, va perdre la vida mentre feia barranquisme a Torla (Osca). Sandra era higienista dental i havia treballat en diverses clíniques de Barbastre, a més d'ajudar la seva mare al comerç que regenta a la mateixa localitat. La jove era aficionada a l'agricultura, activitat que havia començat a exercir feia poc, i compaginava la seva professió amb la veritable passió de la seva vida: l'esport i la natura.
Els que la coneixien bé la defineixen com una noia entusiasta que encomanava vitalitat al seu entorn. Va ser ella qui va impulsar la secció femenina de rugbi a Barbastro quan es va fundar el Quebrantahuesos Rugby Club. Diego Dieste, un dels responsables, explica que Sandra «va atreure moltes altres joves i després es va passar a la muntanya. Era una passada com s'enganxava a la naturalesa, als barrancs, i com arrossegava la gent».
Dolor en el rugby aragonés, por el fallecimiento de Sandra Salamero, jugadora barbastrense del @quebrantarugby y de la selección aragonesa, mientras practicaba el barranquismo.
— Federación Aragonesa de Rugby (@RugbyAragon) May 23, 2021
Descanse en paz
♥️??? pic.twitter.com/mO7xlLIuBf
On també la recorden amb molt afecte és a l'entitat Montañeros de Aragón, de la qual era sòcia i on va exercir de vocal de l'àrea de barrancs fins fa poc. Formada a la Federació Aragonesa de Muntanya, havia fet diversos cursos i dirigia activitats per a introduir els joves a aquesta activitat. El president, José Masgrau, la recorda «jove però amb molta experiència» i diu que al riu on va perdre la vida «hi havia molt de cabal i va quedar atrapada».
Al club de muntanya també estan de mala sort, ja que en els últims temps han perdut membres molt estimats, com Lalo Garcés i Isabel Girón. Masgrau també es recorda d'Álex Sierra i Marian Reinoso: «Et deixa esglaiat. A Barbastre portem un any que ha mort diversa gent jove».
El succés en què va morir la jove
Sandra va morir dissabte a la tarda en un accident mentre descendia del barranc de Lapazosa, a Ordesa. En aquell moment estava amb quatre persones més, que van resultar il·leses. Segons ha informat la Guàrdia Civil d'Osca, va quedar atrapada sota un salt d'aigua molt fort i es va ofegar.
Emergències va rebre l'avís a última hora de la tarda. La persona que va donar l'avís va haver de deixar Sandra amb un altre company i sortir per buscar ajuda, i va informar que una practicant de barranquisme havia quedat atrapada a l'aigua quan es trobava en ple descens. Un helicòpter de la unitat aèria d'Osca es va dirigir fins al lloc dels fets amb un equip mèdic i especialistes de rescat de muntanya.
Primer van localitzar l'acompanyant, que havia aconseguit sortir del barranc pels seus propis mitjans. Després, els especialistes van baixar fins al lloc on hi havia la jove. El cabal d'aigua era molt abundant i ella estava atrapada en una roca, sense mostrar signes de vida. Gairebé sense llum, van aconseguir treure-la d'allà amb un cicle de grua, però el metge només va poder certificar-ne la defunció. «Era una muntanyenca experta, però la naturalesa és imprevisible», lamenten des del club de muntanya.
Últim homenatge a Sandra del seu equip
Tot just es va conèixer la notícia, el Quebrantahuesos Rugby Club va emetre un missatge molt emotiu a la seva capitana: «Vitalitat. Aquesta és la paraula que millor definia la Sandra. És molt complicat haver coincidit amb ella i no recordar-se'n. Estava plena de vida, energia, intensitat, i la transmetia. Molta, però molta gent d'aquí va provar el rugbi gràcies a ella. Ens costa molt acomiadar-nos de la nostra primera capitana. No t'oblidarem mai. El rugbi d'Osca ha perdut la seva ambaixadora més eficaç».
Aquest dissabte, 29 de maig, el club retrà un homenatge pòstum a 'Sandrita', que és el renom amb el qual la coneixien. Amb motiu de l'última jornada de la lliga autonòmica, es duran a terme diverses activitats en record seu. Començarà amb un entrenament d'escoles al matí i seguirà amb un partit dedicat a ella. A dos quarts de sis de la tarda, l'equip masculí del Quebrantahuesos s'enfrontarà al Tarazona RC.
Des del club veuen Sandra com «l'exemple de com un grup d'amics es va transformar en un club de rugbi, i com aquest mateix club va transformar els seus integrants en una gran família». A les seves files tenen clar que si el club ha arribat a ser una família tan especial és gràcies a persones com Sandra, «i el millor homenatge que se li pot fer és mantenir aquest gran somriure que la caracteritzava».