El cas de la desaparició dels germans Pires Òrrit és el més antic de Catalunya encara sense resoldre. El 5 de desembre de 1988, fa trenta-tres anys, Isidre Pires Òrrit, de cinc anys, i la seva germana Dolors, que en tenia disset, van desaparèixer de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. El cas va prescriure el 2018, però recentment ha aparegut un testimoni que podria ser clau per saber què va passar. Tot i això, el jutge denega l'obertura de la causa, fet que la família denuncia, tal com han recollit TV3 i 'Regió 7'.
El germà petit, Isidre, estava ingressat al centre hospitalari a causa d'una infecció a la boca, i la seva germana el vetllava. Van passar la nit a una habitació, però a les set del matí, una infermera va entrar-hi i no els va trobar. La família, formada per la mare i quinze germans, ja que poc temps abans havia mort el pare, va començar la cerca dels germans, però la direcció del centre i el metge responsable se'n van desentendre i no van atendre el cas.
L'hospital va desatendre el cas un cop van desaparèixer els infants
Una de les germanes que ha lluitat perquè el cas no caigui en l'oblit, Maria Carme, explica a TV3 que ningú va voler rebre la família perquè van dir que el metge que portava el nen marxava de vacances a Turquia i que no perdria les seves vacances per la malaltia d'un nen. El director tampoc els va voler atendre, i va ser a través d'una infermera que el centre es va justificar tot dient que l'entrada i sortida del centre hospitalari era lliure.
Ara, però, trenta-tres anys després i amb el cas prescrit, Maria Carme Òrrit explica que hi ha un testimoni fiable que recorda amb fidelitat haver vist i escoltat els seus germans. «Aquest noi diu que va sentir crits, que va veure un home vestit de metge que feia seure la Dolors en una cadira de rodes i li feia agafar l'Isidre, el nen, a coll, en braços», manifesta la germana.
Els nens, segons explica Maria Carme, cridaven i ploraven. Aquests crits s'han quedat per sempre al cap del testimoni, diu, i assegura que havent parlat amb ell, el creu, per la qual cosa demana que se l'escolti.
La família denuncia que la Justícia no vulgui reobrir el cas
El jutge no vol reobrir el cas, fet que la família rebutja, atenent al fet que el Comitè de Desaparicions Forçoses de l'ONU estableix que les desaparicions no han de prescriure mai fins que es trobi la persona. A més, els mateixos germans denuncien el greuge comparant-lo amb la represa de la indagació per part de la Policia Nacional sobre la desaparició d'un altre menor a Màlaga un any abans que els petits Òrrit.
En aquesta investigació, desenvolupada de manera més moderna i amb noves eines i mètodes, s'han pogut trobar nous indicis i testimonis, i la família Pires Òrrit explica al 'Regió 7' que no entenen per quins motius se'ls nega la possibilitat que es faci el mateix amb els seus germans. A més, argumenten que si no s'ha reobert el cas abans, segons els ha dit el jutjat de Manresa, ha estat perquè no hi havia fils per estirar. Ara, però, sí que hi és.
La família critica i no entén que el jutjat consideri el delicte prescrit, ja que considera que no es pot saber amb exactitud què va succeir i, per tant, no es pot suposar cap delicte. A més, la germa Òrrit explica que una detectiu que atén i aconsella famílies de desapareguts, Icíar Iriondo, ha demanat en dues ocasions que es reobri el cas. Tanmateix, en cap dels dos casos se'ls ha permès, de manera que els Mossos no han pogut escoltar el testimoni ni iniciar cap investigació.
De fet, el Jutjat número 1 de Manresa va reobrir el cas el setembre del 1994 a petició del detectiu barceloní Josep Maria Oliver. La investigació de la policia després de la desaparició havia conclòs que la desaparició havia estat voluntària sense cap prova.
Aquest diumenge s'ha celebrat una concentració de protesta
Aquest diumenge 5 de setembre, trenta-tres anys després de la desaparició, la família ha organitzat una concentració a la Casa de la Vila de Súria, municipi on resideix Maria Carme Òrrit. Diverses entitats han donat suport a la família en l'acte de protesta, que vol arribar als jutjats de Manresa.