Jéssica tenia 29 anys i vivia molt a prop de José, l'home de 41 anys detingut per haver provocat la seva mort en un accident de cotxe. La indignació s'ha apoderat les últimes hores de la localitat pontevedresa de Barro. Darrere la mort d'aquesta dona s'hi amaga una història d'assetjament.
Jéssica Méndez treballava en una botiga de roba a Cambados i dijous passat va agafar el cotxe per anar a treballar. A les 09.30 hores del matí estava parada en un stop quan un altre vehicle se li va tirar literalment a sobre. La noia va ser traslladada a l'hospital en estat crític i va morir l'endemà.
La Guàrdia Civil va detenir com a presumpte autor del cop de volant intencionat José Eirín. Amb les hores s'ha sabut que feia temps que l'assetjava, presumptament perquè ella no volia res amb ell. Ahir a la tarda van enterrar Jèssica enmig d'un gran dolor i amb la impotència al cos.
Un assetjament malaltís
Jéssica es va criar en una localitat veïna, però sempre va tenir molta relació amb Barro, el poble del seu pare. Allí, la seva família tenia un estret lligam amb la família de José Eirín, ja que vivien al costat. Mai no van tenir una relació sentimental, però ell es va obsessionar amb ella i va començar a assetjar-la.
Segons revela La Voz de Galicia, li trucava contínuament per telèfon i ella va haver, fins i tot, de canviar de número. En una ocasió li va arribar a punxar les rodes del cotxe, i després ella el va denunciar. També va posar càmeres a casa, i la família d'ell l'avisava si sabien que s'hi acostaria.
«Si no és per a mi, no és per a ningú», havia dit José a persones del seu entorn. L'havien sorprès diverses vegades dins de la finca de la víctima, i la seguia a tot arreu fins que ella es va mudar amb la seva parella fa uns mesos. José va perpetrar finalment la seva venjança de la manera més horrible.
L'accident provocat
Jéssica s'havia mudat fa uns mesos al poble de la seva parella, però seguia anant a casa dels seus avis per donar-los un cop de mà. Dijous a primera hora va anar a deixar-los menjar fet i se'n va anar a treballar. José va seguir els seus moviments, i aprofitant que estava parada en una cruïlla la va envestir.
Segons la Guàrdia Civil, en lloc d'anar directe a la cruïlla per on passaria ella va fer una volta amb el seu cotxe per agafar velocitat. El Seat Toledo va avançar per una recta de l'N-550 i a l'altura de l'stop va fer un cop de volant a la dreta. Josep va envestir el cotxe de Jèssica per la porta del conductor.
El vehicle de la víctima va ser arrossegat uns quinze metres, però a la calçada no hi havia cap marca de frenada. El conductor va sortir il·lès del cotxe, però ella que estava desprevinguda va patir ferides mortals. Tot just arribar al lloc del sinistre, la Guàrdia Civil va observar indicis de criminalitat.
Estava molt il·lusionada
Jéssica Méndez, de 29 anys, havia tingut una vida difícil, però per fi la sort li havia començat a somriure. De fet, mai no havia deixat de somriure tot i les adversitats. Aquest cap de setmana, al tanatori, els seus amics la recordaven amb els seus grans ulls blaus i el seu somriure inesborrable.
Últimament estava molt il·lusionada amb la relació que havia iniciat amb un noi, Ismael. Se n'havien anat a viure junts i tenien plans de futur, ja que volien casar-se i tenir un fill. Ella havia estudiat costura, i fa vuit mesos va trobar feina en una botiga de roba com li agradava.
Jéssica era la més gran de tres germans i provenia d'una família humil en què ella exercia de segona mare. Col·laborava amb l'associació de veïns, i es va guanyar l'afecte tant al poble de la seva família com al seu nou lloc. Aquests dies explicava radiant a les seves amigues que per fi havia trobat la felicitat.
José, un home inestable
La família de Jéssica i la de José mantenien una relació d'amistat des de fa temps i s'ajudaven en les tasques del camp. Tots estaven al corrent de l'obsessió de José per Jéssica. El seu cunyat era el més implicat en aquest assumpte i solia discutir amb l'home per allò que feia.
Als seus 41 anys, José no tenia parella ni se'l coneixien relacions anteriors, i a més tenia una escassa vida social. De jove va treballar en una empresa familiar, però la seva vida va fer un gir radical amb el suïcidi del seu pare. Al seu entorn asseguren que es va transformar en una altra persona, sempre marcat per la inestabilitat.
Ahir van enterrar Jéssica enmig d'un silenci esgarrifós trencat només pels crits de la seva mare. «Ai filleta, ai filleta» es lamentava la dona a l'arribada del cotxe fúnebre, que va ser rebut amb aplaudiments i roses vermelles. Al mig de la consternació, algú va fer una pregunta en veu alta: «Per què ens la van robar?».