La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) està de dol per la sobtada mort de Jordi García-Orellana. El professor, de només 51 anys, va morir el passat dimarts de manera sobtada mentre estava de viatge amb dues alumnes fent una investigació al Mar Menor, a Múrcia.
El professor nascut a Maó l'any 1971 era tot un referent al departament de física d'aquesta prestigiosa institució. La seva prematura pèrdua ha provocat una profunda commoció a la institució acadèmica, ja que era un referent al camp de les Ciències Ambientals.
A més a més, era un docent molt implicat amb l'evolució acadèmica dels seus alumnes i molt estimat en el sí de la Universitat.
Una llarga carrera com a investigador
Jordi García-Orellana formava part del departament de Física de la UAB i de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), en aquest últim integrava la secció de Ciència i Tècnica. La seva vocació, però, era la docència; activitat que compaginava amb el secretariat de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.
El professor García Orellana es va especialitzar en l'aplicació de radionúclids en l'estudi dels processos ambientals al medi terrestre i marí. Es tracta d'un tipus d'àtoms amb excés d'energia nuclear aplicat a aquests processos. Així doncs, en Jordi va dedicar molts anys a la investigació en aquest camp.
Doctorat en Física l'any 2004 amb una tesi sobre la distribució i la transferència d'elements químics a la Mediterrània, García analitzava elements com el cesi, el plutoni i el plom a les aigües. Després, ja a Menorca, el físic va iniciar la seva carrera com a investigador.
Molt vinculat al seu territori
Durant la seva trajectòria com a investigador, García va seguir molt vinculat al territori de Menorca i això es va reflectir a les seves feines. Va ser l'impulsor dels estudis de física aplicada a l'arqueologia a Menorca, amb la caracterització i la datació de ceràmiques. Alhora, va col·laborar en altres treballs ambientals.
Per exemple, la descàrrega d'aigües dolces subterrànies a les costes de l'illa i el projecte EHRE al port de Maó. Actualment estava molt implicat en la docència, el grau de Física i Ciències Ambientals de la UAB on era codirector de tesis doctorals, una feina que l'apassionava.
A les seves xarxes socials es mostrava sempre atent als èxits acadèmics dels seus alumnes, motiu pel qual era un docent molt estimat. També seguia de prop l'actualitat sobre temes ambientals, en particular sobre la Mediterrània, com, per exemple, la proliferació de microplàstics captaven la seva atenció.
El Mar Menor, l'última aventura d'en Jordi
L'última aventura l'havia portat fins al Mar Menor, on hi feia una investigació sobre la supervivència de l'ecosistema. Es desconeixen les causes exactes de la mort del professor, encara que tot apunta a causes naturals. Dissabte serà acomiadat al Tanatòri de Barcelona.
El professor menorquí va morir fent allò que més li agradava, investigant sobre qüestions ambientals. Així mateix, el Mar Menor havia esdevingut una de les seves darreres obsessions més enllà de Menorca. Cal recordar que aquest territori de la Regió de Múrcia es troba en plena amenaça mediambiental.