La mort de Blanca Fernández Ochoa ha suposat un cop molt dur per a la societat espanyola. Són moltes les figures del món de l'esport, però també d'altres àmbits com el periodisme o la política, que han volgut mostrar aquests dies la seva admiració i donar ànims a la família de l'única medallista espanyola a uns jocs d'hivern.
Tot i aquest ambient de dol, també s'han pogut escoltar algunes crítiques sobre com Blanca va haver d'afrontar la darrera etapa de la seva vida. Un dels més contundents ha estat Jose María García, antic periodista esportiu i estrella de la ràdio dels 80 i 90.
Les crítiques de García a la Federació
García ha mostrat el seu respecte per l'esquiadora, destacant els seus mèrits esportius i recalcant que ningú es recordava d'ella fins a la seva desaparició tràgica mort. «La setmana vinent m'estendré en consideracions clarament negatives pels dirigents de l'esport espanyol. Blanca no era una més, és l'única esportista espanyola amb una medalla olímpica en esquí», assegurava.
Ha afegit: «Ningú sap el que ha passat aquesta noia. No l'ha ajudat ningú. Contràriament, li han posat traves en el seu camí els dirigents. En els jocs anteriors a guanyar el bronze, queda primera a la primera mànega. I entre mànega i mànega un altíssim dirigent de l'esport espanyol, que no donaré el seu nom perquè ja no viu, la va pressionar de manera terrible, dient-li que no podia caure, que havia de treure una medalla».
«Fa uns mesos va anar a la Federació a demanar una feina perquè es trobava en una situació terrible perquè havia tingut judicis, temes familiars. I fins avui no ha sortit res. Es farà a Madrid un recinte amb el seu nom i seguim igual com fa 100 anys, tot quan es moren. Perquè no ho poden gaudir en vida?», es pregunta el periodista.