Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Fotomuntatge de María Dolores Sánchez Moya i una mà escrivint una carta amb llapis

«M'agradaria demanar-te dos favors»: l'enigma de María, desapareguda amb 21 anys

La família de la jove van descobrir en una carta que el seu nòvio la pegava i van començar a investigar pel seu compte

El 24 de juliol de 1990, María Dolores Sánchez Moya va desaparèixer sense deixar rastre a Medina del Campo, a Valladolid. Només tenia 21 anys, i la desaparició va ser un misteri fins que les seves germanes van trobar un bagul ple de cartes. Creuen que en aquestes missives hi ha l'explicació del que li va passar.

Dies després de la misteriosa desaparició de Maria Dolores (Mary per a la família), les seves germanes Jesusa i Teresa van descobrir una cosa inquietant. Buscaven entre les seves pertinences qualsevol objecte que ajudés a trobar-la. I, de sobte, van aparèixer unes cartes que havia escrit poc abans.

Entre els escrits hi havia una carta que cridava poderosament l'atenció. La va escriure el 19 de juliol, cinc dies abans que se li perdés la pista, al noi amb qui acabava de trencar. Al full de quadrets escrit per les dues cares es podien llegir frases que feien témer el pitjor.

«No sé com estaràs sense mi, però t'asseguro que jo no sé quant de temps podré viure sense tu», escrivia la jove. Tenia l'esperança que el seu nòvio canviés i poguessin tornar a estar junts. «Espero que tornis a mi amb algun canvi, m'agradaria moltíssim. T'estimo», diu el text.

Però la frase més impactant ve a continuació: «Després va arribar un dia i em vas pegar». A la carta no es poden llegir més detalls, però insinua els maltractaments com a causa de la separació. «T'estimo massa, però em fas molt de mal. Ploraré molt per tu. No tardis a tornar als meus braços».

En una altra carta, Mary deia unes coses molt inquietants: «M'agradaria demanar-te un parell de favors: el primer és que cada 1 d'agost m'enviïs una flor blanca, i el segon és que cada 2 de gener m'enviïs una flor vermella. Si ho fessis, em faries molt contenta».

Un tipus controlador, gelós i violent

Les seves germanes creuen que Mary es volia treure la vida i que per això demanava que li portessin flors. Jesusa va quedar amb l'últim nòvio de la seva germana i aquest li va reconèixer que la pegava: «A vegades s'ho mereixia». També li va explicar que va escriure la carta quan van anar a avortar, perquè tenia por que li passés alguna cosa.

Segons va dir, no tenia ni idea d'on era Mary i va negar que tingués res a veure amb la desaparició. La noia es va quedar embarassada el gener de 1988, però la seva família no va saber que havia avortat fins al cap d'un temps. Mesos després, va escriure una carta de comiat al seu estimat i va marxar per sempre.

María Dolores té una placa dedicada a ella al Paseo de las Personas Desaparecidas d'Albuidete (Múrcia). A la placa es pot llegir una frase significativa, escollida per la seva família: «L'únic estrany en la seva vida era la seva parella, un tipus controlador, gelós i violent que la va deixar un parell de dies abans».

A la dedicatòria també s'hi pot llegir una promesa: «No pararem fins que la trobem i sapiguem què va passar». Des que María va desaparèixer, no han parat d'indagar per a saber què va passar i qui pot estar darrere de tot. Això els ha portat a reconstruir les últimes hores de la jove.

La misteriosa desaparició de Mary

Mary procedia d'una família humil de nou germans, i ella era la setena. El seu pare, Mariano, era obrer metal·lúrgic i es va haver de jubilar abans dels 50 anys per un accident. Dos dels seus germans van caure en la drogoaddicció, mentre que la resta, ella inclosa, van començar a treballar molt joves.

Mary va entrar a treballar com a assistenta en un casa de Valladolid, i cada dia agafava el tren de les 08.45 a Medina del Campo. Sempre quedava amb dues amigues del poble que feien el mateix trajecte. Però el matí del 24 de juliol de 1990, Mary no va aparèixer, i aquella nit no es va presentar a casa.

Les amigues i la mare van donar per fet que Mary havia desaparegut el matí del 24, durant el trajecte que va des de casa fins a l'estació. Però a la seva germana Jesusa alguna cosa no li quadrava. El camí era curt i senzill, i era poc probable que li hagués passat res.

Sobre la hipòtesi que havia desaparegut el dia 23, va intentar reconstruir els últims moviments de la  seva germana. Aquell dia va estar cosint amb les seves dues amigues després de sortir de la feina, van veure una pel·lícula de terror i va tornar a casa al voltant de les 23:30. Aquesta va ser l'última vegada que van veure Mary amb vida.

La hipòtesi del que va passar

«Jo crec que la van deixar al túnel i que ell era al cotxe esperant-la, perquè ja ningú la va veure al barri i hi havia molta gent al carrer», va afirmar Jesusa. El jove mai més va preguntar per Mary, i el fet que hi hagués violència de gènere pel mig el situava com a sospitós. A més, va mentir a la policia.

Va dir que ella li havia trucat i que era a casa d'un germà seu, Santi, però aquest va assegurar que no havia vist la seva germana aquell dia. Des de llavors, el noi es va negar a parlar amb ningú de la família. La mare de Mary va morir sis anys després, sense saber què li havia passat a la seva filla.

Durant tots aquests anys, les seves germanes han remogut cel i terra per a saber què va passar amb Mary. Però tot ha estat en va, i avui la desaparició de la jove segueix sent una incògnita. «Com més passa el temps, més mal fa, perquè et vas adonant que te n'aniràs del món sense saber què va passar», diu la seva germana.