Espanya va pel camí dels 90.000 morts oficials en plena lluita contra la sisena onada de coronavirus. Entre la llista dels morts hi ha Miguel Cea Jiménez, un asturià de 60 anys que va morir el passat 21 de març. Ara, la seva família alça la veu contra allò que consideren una injustícia i que va usurpar-li a Miguel l'oportunitat de salvar-se.
Miguel, un home ple de vitalitat i molt unit a la seva dona Tomi, va perdre la vida com a desenes de milers d'espanyols a causa de la pandèmia. Però, el seu cas no és igual als altres. I és que la seva família encara no entén per què no va ser traslladat a temps a l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA) a Oviedo.
L'home va morir després d'un mes de lluita contra la malaltia i de múltiples obstacles amb els responsables mèdics. A més del dolor dels seus familiars per la seva pèrdua se suma una gran impotència, la de no haver rebut encara explicacions des del centre mèdic, perquè estan convençuts que Miguel hauria pogut salvar-se, segons ho expliquen a 'LNE'.
Van aprovar el seu trasllat
El 24 de febrer de 2021, Miguel Cea va acudir a l'hospital Valle del Nalón a Riaño (Langreo) per fer-se un electrocardiograma. Durant la revisió, li van detectar una baixa saturació d'oxigen, i li van fer la prova del coronavirus. Els resultats no deixaven cap dubte: tenia una pneumònia bilateral per Covid.
Miguel va ser immediatament ingressat, però el seu estat va empitjorar ràpidament i els metges van decidir intubar-ho dos dies després. Tot i això, l'hospital de Riaño no compta amb la maquinària adequada per a aquesta intervenció. I a més, en plena tercera onada el centre estava fins a dalt sense llits d'UCI.
La dona del malalt va sol·licitar el seu trasllat a l'HUCA i la petició va ser aprovada. Però quan ja tot estava preparat per al trasllat, li van denegar l'ingrés «perquè el pacient no estava intubat». Davant d'això, Tomi es va quedar a quadres i sense entendre res, perquè havien acceptat altres pacients sense estar intubats.
Quan el van traslladar va ser massa tard
Segons explica Tomi, «en aquells moments encara no necessitava ser intubat, però sí que urgia un llit d'UCI que no hi havia a la Vall del Nalón». Tot i la gravetat de l'estat de salut de Miguel, va haver de quedar-se en un centre on no tenia cures intensives, cosa que va accelerar la seva situació i empitjorant ràpidament.
El 28 de febrer va haver de ser intubat d'urgència en un quiròfan habilitat com a solució alternativa a l'UCI. El seu estat era tan greu que ja no podien traslladar-ho a l'HUCA, i així ho van comunicar a la família. Finalment, en un gir dels esdeveniments, el 2 de març en Miguel va ser traslladat a l'hospital d'Oviedo.
La seva dona estava en quarantena i no va poder veure'l, però sí parlar amb ell per telèfon. «Tranquil Miguel, que vas a l'HUCA i hi estaràs en bones mans», li va dir la seva dona confiada en la recuperació. Es van acomiadar amb un «t'estimo», sense sospitar que serien les darreres paraules que es creuarien aquest matrimoni.
Vídua, dos fills i un net
Ja a l'hospital de la capital asturiana, a l'UCI el van posar l'equip de ventilació mecànica. Es tracta del sistema d'Oxigenació per Membrana Extracorpòria (ECMO) que realitza la funció de respiració i neteja la sang. Però tots els esforços van ser en va, i el 21 de març, un mes després d'haver ingressat, va morir.
Així, Miguel se'n va anar d'aquest món deixant una vídua i dos fills, Miguel i Jonathan, a més d'un net de 5 anys que porta el seu nom. Tomi viu «desfeta» des que va perdre el seu marit, i demana que els responsables expliquin la decisió de no traslladar-lo. «Que donin la cara, que reconeguin la veritat si hi va haver un error», sol·licita.
La seva dona demana explicacions
Tomi té clar que a l'UCI de l'HUCA van fer tot el possible per salvar la vida del seu marit, però el problema és que ja era massa tard. Per això vol entendre per què van denegar-li el trasllat quan ja havia estat aprovat. «No es pot jugar així amb la gent», afegeix aquesta dona que, segons confessa, està vivint «un malson».
Alhora, la dona de Miguel llança aquesta reflexió: «Per què no el van deixar anar a l'HUCA? Per què no li van donar aquesta darrera oportunitat perquè visqués? No sabrem que hauria passat, potser hauria mort igual, però almenys hauria tingut una oportunitat. Ens queda el dubte de si podia haver estat d'una altra manera, de si podia haver-se salvat».