La comissió creada a Montserrat per estudiar els possibles casos d'abusos sexuals a menors ha conclòs que el monjo Andreu Soler va ser un «depredador sexual i un pederasta». A més, treu a la llum que un altre monjo, VTM, fora ja del monestir, hauria abusat com a mínim de dos menors. L'Abadia de Montserrat ha avançat que traslladarà els resultats de la investigació a la fiscalia, el Síndic de Greuges, i a organismes competents de la Santa Seu i de la mateixa Congregació benedictina.
El monjo no va mostrar penediment
Després d'escoltar els relats de les seves víctimes –fins a 12 persones l'han denunciat–, el col·lectiu assegura que el monjo no només no va mostrar en cap moment penediment, sinó que la seva actitud es va agreujar amb el pas dels anys i que fins i tot va arribar a utilitzar la violència.
En declaracions a l'ACN, el pare Bernat Juliol, portaveu del Monestir i integrant de la comissió, lamenta els fets i el dolor que han pogut causar. El mateix pare abat, Josep Maria Soler, té intenció de demanar públicament perdó a les víctimes en l'homilia d'aquest diumenge.
El pare abat, que l'any 2000 va rebre la denúncia d'una de les víctimes, va apartar el monjo Andreu Soler dels escoltes i el va enviar al Monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors. Ara, entrevistat per la comissió, diu que «actuaria de manera diferent», de forma «més ferma i contundent», en tractar-se d'una «xacra social molt greu».
El seu comportament va anar a més
Des que es va constituir la comissió, el 24 de gener passat, fins al 27 de febrer, 12 persones van denunciar haver estat víctimes del monjo. Vuit d'elles van accedir a ser entrevistats per un integrant de la comissió, com també membres de la comunitat monàstica. Segons la comissió, el comportament del monjo Andreu Soler va empitjorar amb els anys. Aquest era el responsable de l'agrupament escolta i les denúncies rebudes van del 1972 al 2000.
Els denunciants llavors tenien entre 15 i 18 anys. «Va ser un depredador sexual», diu el pare Bernat Juliol, que reconeix que viure des de dins la investigació i escoltar els testimonis «ha estat dur». «Sentir uns testimonis tan dolorosos i saber que qui ha fet el dolor és la teva comunitat no és fàcil», explica, tot remarcant, però, que el més important és haver donat a les víctimes «l'oportunitat de parlar» i ara «poder-les ajudar».
En la majoria dels casos, els relats de les víctimes del monjo són molt similars: intentava un apropament cap al menor per tal de guanyar-se'n la confiança i així poder abusar sexualment d'ell. No obstant això, també es van donar situacions en què va utilitzar la violència, no coneixia el menor o l'acabava de conèixer. Amb els anys, ha dictaminat la comissió, l'actitud del monjo va empitjorar i el delicte no només es va agreujar, sinó que el monjo actuava «amb més urgència».
Segons la investigació, algunes víctimes van patir abusos reiterats i, en altres casos, va ser una sola vegada. També hi va haver situacions en què es va tractar d'intents d'abús, ja que el menor va tenir la reacció o l'estratègia suficient per evitar l'actuació del monjo. En tots els casos, però, diuen des de la comissió, les conseqüències emocionals i psicològiques per al menor –ja adult–, han estat «inesborrables» i, malgrat el pas dels anys, n'hi ha que encara estan greument afectats.
El cas d’un segon monjo
En paral·lel, en el si de la investigació, la comissió va rebre un informe d'uns antics escolans on parlaven de dos abusos perpetrats per un segon monjo, V.T.M, qui era responsable de l'escolania. Aquests haurien ocorregut entre el 1964 i el 1968. El portaveu del Monestir explica que desconeixien «completament el cas». V.T.M, que encara viu, va ser entrevistat per la comissió. Segons aquesta, malgrat que la seva conducta és totalment «reprovable» i «condemnable», a diferència d'Andreu sí que mostra «penediment».
El llavors pare abat, Cassià M. Just, va actuar amb «celeritat» i «transparència». Després de reunir-se amb els pares de les víctimes d'V.T.M i amb els escolans més grans, va prendre «decisions concretes i definitives» per allunyar el monjo del contacte amb menors. «El va enviar a l'estranger i, quan va tornar, no va tenir contacte amb menors. Als anys 80 va marxar del monestir», explica el pare Bernat Juliol.
El cas d'Hurtado, conegut per dos pares abats
Entre els casos perpetrats per Andreu i V.T.M, entre el 1960 i el 1998, Montserrat ha tingut sis pares abats. El darrer i actual, Josep Maria Soler, quan feia mig any que era a Montserrat –l'any 2000– va saber del cas de Miguel Hurtado, primer a denunciar públicament el monjo Andreu Soler aquest 2019. Li va explicar la mare de la víctima i, llavors, va ser quan va decidir apartar-lo dels escoltes i enviar-lo al Monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors.
La investigació de la comissió ha constatat, però, que no era la primera vegada que es denunciava. La víctima ho havia explicat abans al pare Josep Maria Sanromà, que ha assegurat a la comissió que «li va donar credibilitat» i li va dir a Sebastià Bardolet, actual pare emèrit de Montserrat i que era pare abat en aquell moment. Segons la comissió, que ha entrevistat a tots dos, existeixen «contradiccions» entre els relats de Sanromà i Bardolet sobre la gestió d'aquella denúncia. El pare Bernat Juliol ho atribueix al fet que aquest darrer, d'edat molt avançada, no és capaç de recordar bé com van succeir els fets.
L'actual pare abat, Josep Maria Soler, a banda d'apartar Andreu Soler de Montserrat, va «intentar» ajudar Hurtado, diu la comissió. Un canvi «d'actitud» del denunciant amb el Monestir, el 2016, va dur el pare abat a traslladar els fets a la Congregació per a la Doctrina Fe –encarregada dels abusos sexuals a menors per part dels clergues. Quan a principis d'aquest 2019 Miguel Hurtado va fer públic els abusos, Josep Maria Soler va enviar novament tota la documentació a la Congregació. Aquesta, però, li va dir que no podia fer res. Primer perquè ja no vivia –va morir el 2008–, i segon perquè aquest organisme només pot actuar davant clergues i Andreu Soler no ho era. Des del maig, però, la Santa Seu ha creat un nou ministeri per a casos en els quals l'abusador és religiós.
Fets amagats o desconeguts
En les conclusions, la comissió assegura que no es pot concloure si els abusos produïts a Montserrat –abans de la denúncia d'Hurtado– es van amagar o simplement no es va actuar per desconeixença. Afegeixen, però, que, d'acord amb el que els hi han dit les víctimes, hi havia la rumorologia «suficient» per reunir els pares, actuar contra Andreu Soler o a apartar-lo preventivament dels menors.
«No hi ha hagut cap conspiració per amagar els fets», assegura al respecte el pare Bernat Juliol, tot i que diu que s'ha de reconèixer que «si va passar, és perquè els mecanismes no van funcionar com calien». Des de la comissió lamenten «el silenci» de les víctimes –algunes no n'havien parlat mai amb ningú fins ara– que ha impedit conèixer els fets abans.
Les recomanacions
Després de la investigació, la comissió ha emès unes recomanacions a l'Abadia on insten a la «tolerància zero». Totes elles, diu el portaveu del Monestir, les faran. La primera és un acte públic de reconeixement i de petició de perdó. En aquest sentit, explica el pare Bernat Juliol, el pare abat té intenció de fer-ho durant la seva homilia d'aquest diumenge.
La comissió també insta a acompanyar les víctimes i, per tal d'evitar que fets com aquest es repeteixin, elaborar nous protocols i la creació de la figura de responsable permanent per a la protecció dels menors –que hauria de ser informat de qualsevol denúncia– i d'un correu electrònic on es puguin denunciar fets.
A més, conscients que el Monestir de Montserrat no només està obligat per les normes canòniques sinó també per les civils, recomanen que se sotmeti a un protocol de detecció d'abusos sexuals a menors. A banda, creuen que s'ha de confeccionar un protocol específic que s'ajusti a les seves característiques, que faciliti el canal de denúncies i l'aplicació de les normes civils i de la Carta apostòlica.
Els fets s'enviaran als òrgans competents
Els resultats de la investigació i, per tant, els abusos dels dos monjos, diu el portaveu del Monestir, seran posats immediatament en coneixement de la fiscalia, el Síndic de Greuges, i organismes competents de la Santa Seu i de la mateixa Congregació benedictina.
Des de l'Abadia, que qualifiquen els fets de «vergonyosos» i «demanen perdó a totes les víctimes», tot posant-se a la seva disposició «per ajudar-los en el seu dolor i sofriment», expliquen que ja estan elaborant un pla de protecció de menors que «augmentarà i millorarà els mecanismes de prevenció i detecció existents actualment». A més, aviat, nomenaran el delegat de protecció de menors, que serà un professional extern al monestir.