Continuen les incògnites i són moltes els dubtes les que sorgeixen en plena campanya de vacunació contra la covid-19, pandèmia sanitària que manté en suspens a tothom en aquests moments.
L'última s'ha donat al país italià, més concretament a Augusta (Itàlia), quan un soldat sicilià de 43 anys, Stefano Patern, ha mort després de sofrir una aturada cardíaca després de vacunar-se contra aquesta mena de virus un dia després de rebre la dosi administrada per la farmacèutica AstraZeneca.
Una garrotada per a la comunitat científica que ha despertat la por i la incertesa en moltes persones a l'hora d'iniciar el procés de vacunació, complicant aquest mateix en plena tercera onada.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
S’ha obert una investigació per aclarir els motius de la defunció
Per part seva, la fiscalia de Siracusa (Itàlia), amb motiu d'aquesta greu incidència ha obert una recerca sobre aquest tema per a conèixer tots els detalls que la confereixen i en els primers resultats del seu estudi, han explicat que «no hi ha relació de causa-efecte, només podem detectar una coincidència cronològica. Hem d'esperar als resultats de l'autòpsia per a aclarir la situació».
Aquestes han estat les paraules que ha recollit el diari italià ‘Il Messaggero’ aquest dimecres, i que exposa així mateix que la fallada de l'informe del forense podria sortir a la llum al llarg del dia d'avui, però que fins al moment no existeixen cap mena d'evidència que aconsegueixi relacionar la vacunació d’AstraZeneca amb la tràgica mort del soldat. El seu cercle més pròxim el descrivia en xarxes socials com un home «sa i sense patologies prèvies». Estava casat i tenia dos fills.
Els símptomes adversos en les vacunes d’AstraZeneca
Destacar que aquesta vacuna d’AstraZeneca ha estat aprovada des del principi per la Unió Europea, els Estats Units i altres governs, que han certificat la seva seguretat.
Respecte a això, la major part dels pacients vacunats no han tingut problemes adversos en haver inoculat aquest fàrmac. De la mateixa manera, els experts han confirmat l'alt grau de la seva efectivitat a l'hora de baixar notablement la virulència del coronavirus.
En el cas de la vacuna d’AstraZeneca, en iniciar-se el seu procés de vacunació una mica més tard respecte a les altres dues, la de Pfizer i Moderna, tan sols s'ha tingut accés a 84 casos d'efectes adversos del fàrmac d'Oxford i són molt similars als de Pfizer i Moderna.
Aquesta mateixa dosi no es va començar a administrar fins al 21 de febrer, quan per fi es van administrar un total de 120.830 dosi de les quals després s'han notificat fins a 84 reaccions adverses, que equivalen a 69 notificacions per 100.000 dosi.
A més de febrícula, marejos, vòmits, mal de cap i muscular, reflectir que, dins dels més registrats, se situaria l'astènia (amb un 7%), si bé encara no és considerada com un efecte advers conegut d'aquest fàrmac.
Recentment, El Sistema Espanyol de Farmacovigilància de Medicaments d'Ús Humà (SEFV-H), en coordinació amb l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), ha emès de manera pública el seu tercer informe en el qual s'han ocupat de desenvolupar un a un, els efectes adversos produïts i desencadenants d'aquestes vacunes anteriorment citades, amb especial consonància en la d’AstraZeneca, i que, de moment, tal com sostenen els experts, «no es poden considerar reaccions adverses degudes a la vacuna».
Finalment, cal assenyalar que aquest organisme, el Comitè per a l'Avaluació de Riscos en Farmacovigilància de l'Agència Europea del Medicament encara no ha dut a terme un informe sòlid de seguretat de tipus mensual a causa de la seva recent autorització.