Trist final per a la història de Miriam Visintín. La noia, de 26 anys, va patir un greu accident de trànsit quan conduïa per Mussolente, un municipi ubicat al nord d'Itàlia. El tràgic succés va tenir lloc la nit de Nadal de 1991, dia en què Miriam Visintín va perdre el coneixement i mai més va despertar. Ara, després de 31 anys en coma, ha mort amb 57 anys.
Miriam Visintín mor després de 31 anys en coma
Al llarg d'aquest temps, Miriam Visintín ha estat tractada a diferents centres. La dona va estar un temps vivint en una residència i, posteriorment, va ser traslladada a l'institut Casa Sturm, on ha estat hospitalitzada els darrers anys.
Tot i que, finalment, ha mort a l'hospital de San Bassiano. En aquest centre hospitalari va ingressar fa tot just dos mesos per un vessament pleural i, recentment, havia patit dues aturades cardíaques. L'última va ser la causant de la seva mort.
El dur accident que va canviar la vida a Miriam Visintín
Va ser la nit de Nadal de 1991 quan la vida de Miriam Visintín va fer un gir de 180 graus. La jove estava anant a la feina quan, de sobte, va perdre el control del cotxe després de passar per una superfície congelada. El seu vehicle va acabar xocant contra un pal i, arran de l'impacte, ella va quedar atrapada entre les xapes i va entrar en coma. Un coma que va durar fins a 31 anys, malgrat que els metges no van tenir esperances ni que sobrevisqués a la primera nit després del sinistre.
Sempre acompanyada pel seu marit, Angelo Farina
Angelo Farina, marit de Miriam Visintín, mai no li ha amollat la mà. Al llarg de tots aquests anys, Farina ha visitat la seva dona cada dia —i fins i tot diverses vegades al dia— perquè no volia que estigués sola. «Quan em vaig casar amb ella, vaig jurar estar al seu costat fins a la mort», va declarar a La Repubblica, un mitjà de comunicació italià.
Els metges deien al marit de Miriam que ella no tenia activitat cerebral. Tanmateix, ell relata que notava com la seva cara canviava quan ell entrava per la porta de l'habitació. I no només això, sinó que alguna vegada Miriam havia plorat estant ell present.
No l'ha deixada mai sola, excepte quan la pandèmia s'hi va interposar. Malgrat la desgràcia, té clar que ha passat el que havia de passar. «Sé que Miriam, finalment, ha deixat de patir. El destí va ser cruel amb ella, massa cruel. No s'ho mereixia», assenyala. Encara que, per sort, no ha estat l'únic que no li va amollar la mà a Miriam.
«Vull donar les gràcies especialment a les germanes de Miriam, Rosanna i Carmem, als seus cunyats i a la seva mare María, que tant han fet al llarg dels anys. M'alegro per ella, per fi és a dalt, en pau i al paradís. Crec que ha patit molt durant aquests anys. Només feia un any i mig que estàvem casats quan va passar la tragèdia. Érem joves i teníem molts plans, li agradaven molt els nens. El destí va ser cruel amb ella, massa cruel. No s'ho mereixia. Continuo dient-ho i continuaré dient-ho en el futur», declara Angelo Farina.
