El Pallars s'ha despertat aquest vuit de novembre amb la mort de Jordi Riba Segalà, 'Palanca', un dels grans homes forts de Tor, conegut com la «muntanya maleïda».
La muntanya de Tor, en ple cor dels Pirineus catalans, al Pallars Sobirà, és la protagonista d'un dels grans misteris criminals de Catalunya. Situada en un entorn privilegiat, a tocar d'Andorra, ha estat terra de contraban des de fa segles, i avui dia encara disposa d'espai verge suficient per construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. A Tor, però, no hi havia 13 cases, tretze famílies que s'havien unit en una societat al segle XIX per tenir conjuntament la propietat de la muntanya, fins que un dia, van arribar inversors i van començar les disputes i els odis per tenir la propietat de les terres.
Tot plegat sembla un guió de ficció, però és ben real. Si bé la propietat era de la societat, els estatuts d'aquesta marcaven que per ser membre calia tenir «el foc encès durant tot l'any a Tor», un fet gairebé impossible quan arribava l'hivern: Als anys 80 (tot just fa 40 anys) a Tor encara no hi havia llum i a l'hivern era impossible arribar-hi. A partir del concepte del foc encès durant tot l'any, s'inicia una batalla judicial als anys 80 que guanya Josep Montané, conegut com a 'Samsa', un dels dos homes forts de la població. El jutge, l'any 1995 considera que 'Samsa' és l'únic propietari de tota la muntanya i el gran perdedor és Jordi Riba, 'Palanca', que també té moltes terres a Tor i és considerat el segon 'cacic' local.
Assassinen 'Samsa' el juliol de 1995
Cal tenir en compte que a Tor tot era diferent. Els homes del Pirineu més rural tenien caràcter, eren solitaris i no eren massa amics de polítics i cossos de seguretat. La llei eren ells i 'Samsa' en aquell moment era l'amo absolut de la muntanya. Tres mesos després de la sentència, però, va aparèixer assassinat a casa seva. Totes les mirades se centraven en 'Palanca', l'altre home fort de Tor i enemic declarat de 'Samsa'. Al voltant també apareixien actors secundaris: un home de negocis obscurs d'Andorra, personatges que vivien en un terreny de 'Samsa' sense ofici ni benefici, un treballador de 'Palanca'...
El cert és que mai ningú va arribar a saber qui havia matat a 'Samsa'. I de fet, 'Samsa' no era la primera mort. Quinze anys abans, el 1980, dos treballadors de 'Palanca' havien mort en una baralla a ple carrer amb gent vinculada a 'Samsa' i a homes de negoci estrangers. Tor, doncs, sumava la tercera mort en quinze anys relacionada amb la propietat de la muntanya i sense culpables.
Mor 'Palanca', final de les baralles?
La muntanya de Tor segueix sense desencallar la seva propietat. El TSJC ratificava el 2005 que els propietaris són els hereus de les 13 famílies, de manera que sense entesa no hi havia venda ni explotació.
'Palanca', l'únic que quedava viu, s'oposava a aquesta explotació turística, i fins i tot els seus nebots (no tenia fills) havien vetat ara fa tres mesos al seu tiet del nínxol familiar quan fos mort mentre no mostrés «el seu penediment i firmi un document en el qual es fes menció expressa que ni ell ni els seus hereus no molestaran mai més els fills i hereus legals de Lluís Riba». Mort 'Palanca' caldrà veure ara qui són els seus hereus i si aquesta darrera mort posa fi al conflicte de Tor, el poble català de 13 cases i amb tres assassinats.
Catalunya Ràdio va fer tot just pocs mesos, una sèrie de Tor.