Mentre Rússia i Ucraïna intenten posar-se d'acord per a un alto el foc, els ucraïnesos segueixen defensant el seu país amb dents i ungles. La resistència heroica davant de la invasió russa està sent possible gràcies a la participació de milers de voluntaris. Entre tots ells destaca el nom d'Olga Semidyanova.
Abans de la guerra, Olga va ser reconeguda amb el Premi Mare-Heroïna per donar a llum sis fills i adoptar sis més d'un orfenat. Després d'esclatar la guerra del Donbass, es va allistar com a voluntària i es va posar al capdavant com a metge militar. El 3 de març passat va morir durant una ofensiva enemiga.
El coratge, l'heroisme i la professionalitat li havien valgut diversos premis, entre els quals l'Ordre d'Honor i Glòria. Tot i que va arribar l'ordre que les dones s'allunyessin del front, Olga va decidir romandre fins al final al costat dels companys. Avui homenatgen la seva figura entre llàgrimes.
Es va allistar com a voluntària
Olga Semidyanova solia mostrar amb orgull els reconeixements que havia acumulat al llarg de la carrera. Quan va esclatar la guerra al Donbass, va sentir la responsabilitat de defensar el seu país, i es va allistar com a voluntària. Ella i el seu marit van partir cap al front, i els seus fills grans van seguir el mateix camí.
Olga va participar en una de les cruentes batalles per la defensa de les principals ciutats de l'est d'Ucraïna. En una d'elles, el comandant va donar l'ordre a les dones perquè abandonessin el front. Ella va decidir quedar-se i seguir salvant els combatents ucraïnesos com a metge militar.
Olga participava en la guerra com a metge, atenent i transportant els ferits amb una armilla antibales i un casc militar. Tanmateix, les proteccions no van aconseguir evitar que morís després de rebre un tret a l'abdomen. Va ser el 3 de març passat, i va acabar morint després de perdre molta sang.
Exemple d'amor per la terra
La seva filla Yulia Volkova ha enaltit la figura de la seva mare a Ukrainenews: «Gairebé mai no deixava els punts crítics perquè volia ajudar la gent, encara que la guerra es va emportar molts dels seus amics». «La nostra mare mereix ser recordada», ha afegit, «que s'escrigui sobre ella».
Segons Volkova, la seva mare Olga «mereix ser recordada per les moltes coses que ha fet, per les llàgrimes vessades, pels somriures que ha donat». Creu que el seu exemple ha de servir «per continuar lluitant, i per recordar que la guerra encara no s'ha acabat». Els combats han impedit que puguin enterrar-la.
Olga Semidyanova ha esdevingut «un exemple de patriotisme i amor per la seva terra». El seu exemple ha contagiat el germà gran, que també va partir cap a la guerra i es troba a la defensa territorial. Una altra filla també es va allistar com a voluntària, i el germà menor es troba a la defensa de Khàrkiv.
Heroïna nacional
Per la seva banda, el marit d'Olga serveix a la defensa territorial, encara que és psicòleg i no té cap mena de formació militar. «És molt difícil per a ell», explica Yulia, «i intenta mantenir-nos en forma i mantenir la calma». El seu únic consol ara és que el seu germà gran tindrà una filla, encara que ja no podrà conèixer la seva àvia.
Olga tenia 48 anys i en feia vuit que participava amb les forces regulars ucraïneses a la guerra del Donbass. Havia acumulat una gran experiència militar, que va posar al servei del seu poble amb l'inici de la invasió el 24 de febrer passat. El 3 de març va morir a l'atac mortal, a prop de Donetsk.
Se sap poc de la seva vida, excepte que vivia a Marhanets, a uns 150 quilòmetres d'on va morir. «Va ser assassinada en una confrontació amb els criminals russos», va declarar l'assessor del ministeri de l'Interior, Anton Geraschenko. «Tot i que sabia que el seu regiment no sobreviuria, va decidir protegir el seu país fins al final, és una heroïna nacional».