Els pares de Lucía Vivar han rebut una bona notícia després que la nena morís tràgicament amb 4 anys. La justícia per fi els ha escoltat i ha reobert la investigació després de la mort de Lucía a la via del tren. Per a ells no hi havia dubte que les decisions anteriors dels altres magistrats eren errònies: «S'hauria hagut de fer abans perquè hi havia proves».
La família agraeix que per fi «s'ha obert una finestreta». Això sí, lamenten que «ho hagi hagut d'obrir un jutjat del contenciós administratiu de l'Audiència Nacional». Per a ells «l'Audiència Provincial de Màlaga el podria haver reobert fa temps, ja que hi havia proves suficients, però no ho van voler fer i no ens van donar arguments», explicaven a 'El Cascabel' de 'TRECE TV'.
Aquesta decisió era la primera alegria després de quatre anys de molt de patiment. I és que tenien clar que hi havia d'haver alguna cosa més després de la troballa de Lucía a la via del tren a Pizarra (Màlaga). «Ningú entenia com gairebé sense passar ni una hora anunciaven la tràgica mort de la nostra filla per un accident», afirmava el seu pare.
Aquest no dubta a atacar les autoritats que al seu moment van portar la investigació. «El capità de la Guàrdia Civil va pensar que en aquell moment no donava per a més», explicava. Però diu que no entén com «la Fiscalia i la jutge instructora número 10 de Màlaga donaven empara a la versió oficial de la Guàrdia Civil sense argumentar el per què».
Els motius dels pares de Lucía per pensar que no va ser un accident
Els pares de Lucía mai es van creure la versió que deia que la nena havia pogut recórrer 4.200 metres en tan poc temps. La seva mare reflexionava sobre «com sent tan petita podia haver arribat tan lluny en tot just dos minuts». I seguia insistint que la investigació no estava sent portada de manera correcta.
Ells creien que s'estaven investigant totes les hipòtesis possibles, però finalment van descobrir que no era així. «Passava el temps i no ens prenien declaracions. Truquem per veure què passava i veiem que no s'havien interessat», afirmava. Els experts acaben de corroborar que és impossible que la nena hagués fet aquest recorregut.
Hi va haver, a més, un altre detall que feia pensar que la nena podria haver estat portada des d'un altre lloc i llançada a la via del tren. «No ens expliquem com podia tenir l'estómac ple, sense fer la digestió, després de fer aquest recorregut», assenyalava. I el pare afegia que «les mans i els peus de la nena estaven impol·luts, a més que les restes del tren no tenien restes biològiques, per tant per a nosaltres és assumible».
Confirma que l'únic que es va trobar als baixos del tren va ser «un pelet, una mostra de sang, entre d'altres, i totes elles van donar negatiu amb el seu ADN». Però aquest no és l'únic punt de la investigació que estaria ple d'errors.
La teòrica causa de la mort hauria sigut un cop que li hauria donat el tren. Però els detalls de l'autòpsia desmuntarien aquesta possibilitat. Sobre això es recull que «és un motiu cranioencefàlic sever. Ells no es mullen en si va poder ser el tren o no; la forquilla de temps que agafen és de 5 a 6 del matí, i es regeixen a les 7:15 del matí, que és l'hora que va passar el tren, partint de la base que va poder morir abans. És impossible que el tren la colpegés», declarava la mare de Lucía Vivar.
I creuen que hi ha bastants indicis que el cos de la seva filla va poder ser dipositat allà expressament. «On van dipositar, com penso jo, el cos de la meva filla és on s'uneix la via del tren amb la carretera», explica la mare. I finalitza remarcant que és «casualitat que suposadament és on arriba caminant i cau exhausta» la nena. «Un cotxe es pot aturar i anar-se'n».