El tancament de fronteres obligat per l'emergència sanitària de la Covid-19 ha tingut una inesperada conseqüència: la impossibilitat de retornar als seus països d'origen els gihadistes que han complert la seva condemna durant l'estat d'alarma, tal com marca la Llei d'Estrangeria. Ara, aquestes persones estan en llibertat i campen al seu aire.
Fonts de la lluita antiterrorista, tant de la Policia Nacional com de la Guàrdia Civil, expliquen que el tancament de fronteres internacionals impedeix executar els expedients d'expulsió ja tramitats, en alguns casos, condemnats per terrorisme que han quedat penjats en territori espanyol i que han posat en màxima alerta els cossos policials que lluiten contra el terrorisme.
Expulsions bloquejades fins a la reobertura de fronteres
Fins que s'obrin les fronteres, aquestes persones que han quedat en llibertat després de complir la seva condemna, no poden ser expulsades del país. Així mateix, els comandaments de la lluita antiterrorista asseguren que no es pot prolongar la seva estada a la presó, cosa que també ha confirmat el Ministeri de l'Interior per a casos aïllats de condemnats marroquins.
En aquests casos, Interior precisa que aquestes persones romanen en llibertat vigilada, encara que altres fonts asseguren que en alguns casos no és així, una situació que ha obligat a ampliar la prevenció als serveis d'informació dels cossos policials.
El que diu la Llei d'Estrangeria
L'article 57.2 de la Llei d'Estrangeria determina l'expulsió del país de qualsevol ciutadà estranger que hagi estat condemnat a penes de presó superiors a un any. És, per exemple, el cas de Hassan El Haski, un dels autors de l'11-M que va ser expulsat al Marroc tres dies després d'haver quedat en llibertat després d'haver estat 14 anys a la presó.
La majoria dels condemnats a Espanya per gihadisme son de nacionalitat estrangera, segons ho confirmem les dades de les últimes operacions policials. El líder de la cèl·lula desarticulada aAlmeria el passat mes d'abril era egipci, mentre que els seus dos acompanyants de nacionalitat algeriana. Així mateix, els dos gihadistes detinguts fa poques setmanes a Barcelona i Ciudad Real eren marroquins.
El protocol
Uns dies abans del compliment de la condemna, el centre penitenciari es posa en contacte amb el tribunal sentenciador i tots dos fixen la data de la sortida de presó, per tal que la policia pugui detenir el ciutadà estranger i iniciar, d'aquesta manera, el procés d'expulsió del país.
Des que es va decretar l'estat d'alarma per la pandèmia, aquestes expulsions han quedat paralitzades i els que compleixen la seva condemna han de facilitar un lloc de residència, dada que no sempre és fiable. Aquest protocol es realitza per a qualsevol mena de pres, sigui quin sigui el delicte comès.
Preocupació pel que passa a les presons
Les presons espanyoles són un dels punts que preocupen a les forces de seguretat a Espanya per l'extensió de xarxes de radicalització gihadista dins dels centres penitenciaris. L'any passat l'Audiència Nacional va obrir una investigació per l'aparició de pintades gihadistes a les parets d'un dels mòduls de la presó madrilenya d'Estremera.
Mentrestant, la policia haurà d'esperar a la reobertura de les fronteres i a la recuperació del trànsit aeri per retornar els gihadistes que quedin en llibertat als seus països d'origen, ja que la majoria són expulsats en vols regulars que, per ara, segueixen sense operar.