Possible enverinament massiu d'animals de companyia en un municipi català

Demanen als veïns que extremin les precaucions i evitin que els gats i gossos no beguin ni mengin res de la via pública

Imatge d'un gat estirat a un domicili
Demanen als veïns que extremin les precaucions i evitin que els gats i gossos no beguin ni mengin res de la via pública | Catalunya Diari


L'Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, ha alertat a través d'un comunicat d'un possible enverinament massiu d'animals de companyia i també d'altres animals que viuen al carrer. El consistori alerta que els animals s'estan morint «en circumstàncies estranyes» i, per això, han fet una necròpsia a un dels cadàvers.

Asseguren que els símptomes tenen a veure amb problemes renals i del sistema digestiu. Per tot plegat, aconsellen als amos de gossos i gats que extremin les precaucions i evitin que els animals mengin o beguin de la via pública. Recorden que el maltractament animal és il·legal i, per tant, posar verí al carrer és un delicte penalitzat. 

Demanen col·laboració ciutadana per identificar els culpables

Des del consistori remarquen que, si identifiquen els infractors, posaran la corresponent denúncia. A més, demanen col·laboració ciutadana per identificar els sospitosos. Al mateix temps, demanen als propietaris dels animals que evitin passejar-los per les zones més cèntriques del municipi. 


L’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys recorda que les colònies controlades de gats no són un problema, sinó que ajuden a controlar plagues d’altres espècies com rates o serps i són importants per mantenir colònies sanes i estables.

A Girona, els alimentadors van denunciar amenaces constants

En relació amb la polèmica pels fats, les persones que s'encarreguen d'alimentar els que hi ha als carrers de les comarques de Girona van denunciar agressions i amenaces constants el passat novembre. Van assegurar que aquesta situació és generalitzada arreu dels pobles i ciutats que no tenen controlades les colònies d'aquests d'animals.

Des de l'entitat Lex Ànima van lamentar que les administracions no actuïn tal com indica la llei i animen a denunciar cada vegada que hi hagi una amenaça o agressió. La Marta López és presidenta de Bisbal Gats i considera «intolerable» que cada vegada que van a donar menjar passin «por». «Són gent que no li agraden els gats i que es pensen que si no els hi donem menjar, marxaran. I és tot el contrari, intentem controlar les colònies», remarcava. 

I és que en els darrers mesos de 2020 van incrementar aquestes amenaces per part de veïns, a qui no els agraden els gats: no veuen bé que se'n tingui cura. Des de l'Associació Lex Ànima, en aquest sentit, animen a aquest col·lectiu d'alimentadors a denunciar si reben agressions de qualsevol mena. «És important que ho facin perquè no pot ser que pateixin per estar fent un servei públic que hauria de ser responsabilitat dels ajuntaments», assenyalava la presidenta de l'entitat, Marina Vall-llosada. 

Una veïna ruixa amb lleixiu una alimentadora de gats

El problema és que habitualment les denúncies «acaben en res» perquè és molt difícil de demostrar. Un bon exemple és el d'una alimentadora de gats de Palamós, que va posar en coneixement dels Mossos d'Esquadra que una treballadora d'una finca propera l'havia ruixat amb lleixiu quan anava a donar menjar a una colònia, en un lloc que l'ajuntament té reconegut.



Tot plegat, lamentava López, va acabar amb no res, però va assenyalar que «no pot ser que haguem d'anar amb por a donar menjar als gats». A més, tant Vall-llosada com López van advertir que aquesta situació és «generalitzada» a totes les comarques i que les persones que tenen cura dels gats de carrer n'estan «fartes».


Demanen implicació als ajuntaments

Des de Lex Ànima van reclamar, en aquest sentit, abans d'acabar l'any, la implicació dels ajuntaments i van recordar que les colònies de gats són una responsabilitat «màxima» dels consistoris. «Les persones que les alimenten no haurien de fer aquesta feina, sinó que qui n'és responsable són les administracions locals. Cal que es comenci fer aquesta feina per controlar les colònies», reclamava Vall-llosada.


A més, la presidenta de Lex Ànima va lamentar que no es faci pedagogia a la ciutadania de la importància de tenir controlats aquests gats de carrer. «La gent es pensa que si se'ls alimenta, les colònies creixeran, i no és així. El que passa és que hi ha una feina important al darrere que no s'està fent», concretava.

En aquest sentit, Vall-llosada va explicar que la clau és que quan es troba un gat sol pel carrer, es desplegui un protocol que ha de tenir previst l'ajuntament per tal de controlar l'animal. «Si ens trobem un gos sol pel carrer se'ns fa estrany, en canvi, si és un gat no se li fa tant de cas», va lamentar.


Un problema de salut pública

Des del Col·legi de Veterinaris de Girona advertien, en aquesta línia, que l'increment «descontrolat» de les colònies els darrers anys a pobles i ciutats de la demarcació pot suposar un problema de salut pública. El president de l'ens, Ramón Cedó, va recordar que es tracta d'uns animals que poden transmetre moltes malalties i per això reclama que s'actuï per evitar que continuïn creixent el nombre de gats de carrer.


Comentaris

envia el comentari