Les autoritats canadenques donen per finalitzada la recerca dels cossos de les víctimes del naufragi del Villa de Pitanxo. El balanç final és de tres supervivents, nou morts i dotze desapareguts. Entre els desapareguts hi ha precisament Ricardo Arias García, el mariner que va temptar la sort dues vegades.
El Villa de Pitanxo és un pesquer amb base a Marín que a finals de gener va posar rumb a les aigües del nord, al Canadà. Allà va naufragar dimarts passat a la matinada, convertint-se en la pitjor tragèdia que es recorda en la navegació gallega. Entre els nàufrags hi ha 16 espanyols, 10 de naixement.
Les autoritats donen per finalitzada la cerca a causa de les condicions climàtiques, i donen als desapareguts per morts. És literalment impossible que hagin sobreviscut dos dies a les aigües congelades de Terranova. Ara es comencen a conèixer les històries de les víctimes, algunes tan sorprenents com la de Ricardo.
El primer naufragi de Ricardo
Ricardo Arias García era veí de Marín, tenia 46 anys i aquest era el segon naufragi que vivia. A l'octubre de fa vint-i-dos anys va ser l'únic supervivent del naufragi d'Arosa amb 13 mariners a bord. Es va prometre a si mateix no tornar al mar, però va decidir tornar a temptar la sort amb el Villa de Pitanxo.
En aquella ocasió, el jove mariner de 24 anys s'estrenava en un dels caladors més perillosos del món, el del Gran Sol. El 3 d'octubre del 2000, a les 06:20 hores del matí, l'embarcació va llançar un senyal de socors. Estaven atrapats al mig d'un temporal amb vents de força set i onades de deu metres.
Ricardo i els seus 12 companys es van llançar a l'aigua, però només tres van aconseguir arribar fins a les roques. Dos van morir poc després d'ingressar a l'hospital. Ricardo, a qui van trobar agafat el penyal amb les cames ensangonades, va aconseguir sobreviure com a únic testimoni de la tragèdia.
«Mata'm, vinga, mata'm ja»
Més tard, el protagonista va recordar que mentre les onades ho engolien enfilat a la roca només desitjava morir aviat. «Mata'm, vinga, mata'm ja, almenys que em queda l'opció de morir ofegant-me», repetia. Afortunadament va sobreviure, es va recuperar i va tornar a casa amb la promesa de no tornar al mar.
Com a mariner experimentat, Ricardo sabia que el mar no dona segones oportunitats. Però també com a mariner es va veure empès una mena de destí que el va arrossegar novament a les aigües. Va provar altres professions a terra ferma, però sense un rumb ferm va tornar a enrolar-se com a navegant.
El 26 de gener passat va embarcar al Vila de Pitanxo que sortia de Vigo rumb a Terranova. «A veure si aquesta vegada tinc més sort», va dir als seus amics abans de sortir en què seria la seva darrera aventura. No la va tenir, i dimarts passat a la matinada les onades van enfonsar el pesquer en qüestió de minuts.
El segon naufragi de Ricardo
Dels 24 tripulants del Villa de Pitanxo, que millor coneixia el que passaria era probablement Ricardo. Ja havia sobreviscut una vegada a un naufragi, i les lleis no escrites del mar diuen que mai no n'hi ha una tercera. Aquesta vegada, tot va passar més ràpidament, tant que els mariners no van tenir temps de reaccionar.
El pesquer es trobava rematant la feina després de dues setmanes de bona pesca de halibut negre. De cop i volta, un cop de mar amb onades de quatre a vuit metres d'altura va provocar l'enfonsament de la rampa de popa. En qüestió de minuts, un torrent d'aigua va enfonsar completament l'embarcació.
La majoria dels tripulants no superaven els cinquanta anys i eren estrangers que havien arribat a Espanya per guanyar-se la vida com a mariners. Tot va ser tan ràpid que no van tenir temps de posar-se els vestits antitèrmics. Alguns, com Ricardo, van quedar submergits per sempre a l'aigua.
Ricardo, un home molt treballador
Ricardo Arias García no consta aquesta vegada entre els supervivents del naufragi. Era natural de Loira, una petita localitat costanera de la ria de Pontevedra, i tenia una llarga experiència al mar. Els qui el coneixien bé asseguren que era un noi molt treballador i que totes les companyies s'ho rifaven.
El dolor envaeix avui Marín, localitat de Ricardo i de molts altres tripulants del vaixell enfonsat. Ahir es va celebrar una sessió extraordinària a l'ajuntament on es va llegir una declaració institucional. Van fer referència a «les dues cares del mar, la de la font de riquesa i la cara cruel que tot surti malament».